L’arquitecte Oriol Bohigas, un dels principals impulsors de l’urbanisme barceloní modern, va morir dimarts als 95 anys en agreujar-se el seu estat de salut, afectada per la malaltia de Parkinson des del 2015. Des de l’ajuntament de la capital catalana, Bohigas va redissenyar l’espai urbà d’una Barcelona que havia patit una expansió caòtica durant la postguerra i la va preparar per a la transformació urbanística que van propiciar els Jocs Olímpics del 1992.

Amb els arquitectes Josep Maria Martorell i David Mackay va formar l’estudi arquitectònic MBM Arquitectes, que durant els darrers 45 anys va fer més de 500 projectes d’arquitectura, urbanisme i disseny.

Bohigas va estar també molt vinculat al món de la cultura, i així va ser membre fundador del grup editorial Edicions 62, president de la Fundació i president de l’Ateneu Barcelonès, a més de ser un destacat membre de la Gauche Divine barcelonina als anys 60 del segle passat.

Bohigas va néixer a Barcelona el 20 de desembre del 1925, en una família d’intel·lectuals de la burgesia mitjana catalana. El pare va ser secretari tècnic del Museu d’Art de Catalunya, l’antecessor de l’actual MNAC.

El 1951, va obtenir el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i va formar amb altres arquitectes el Grup R, la primera plataforma pública de l’arquitectura moderna i racionalista a la Barcelona de postguerra.

Aquell mateix any es va associar amb Josep Maria Martorell i el 1962 amb David Mackay, formant l’estudi arquitectònic MBM Arquitectes. L’encarregat de l’interorisme del despatx és el banyolí Lluís Pau.

Bohigas va ser l’encarregat del projecte de la Vila Olímpica per a Barcelona 92 ​​juntament amb els arquitectes David McKay i Albert Puig Domenech, i per a l’Exposició Universal de Sevilla del 1992, va dissenyar el Pavelló del Futur.

La seu de l’editorial Destino a Badalona, l’Escola Thau a Barcelona, un edifici d’habitatges a la Kochstrasse de Berlín, l’edifici d’oficines Palau Nou de la Rambla a Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona , l’ampliació d’El Corte Inglés de la plaça Catalunya o l’edifici del Museu del Disseny de Barcelona DHUB són alguns dels seus projectes més coneguts.

A les comarques gironines, la gran obra que deixa Oriol Bohigas és el parc del Migdia de Girona. El llavors alcalde de la ciutat, Joaquim Nadal, destaca que l’arquitecte va tenir un «paper molt determinant en la redefinició de l’urbanisme a Catalunya» i que va ser una «oportunitat» dur a Girona l’estudi MBM per la transformació de les antigues casernes militars en un nou sector amb un gran espai de zona verda, un projecte per «fer ciutat i planificar la ciutat del futur».

També és responsable, però, de l’escola Veïnat de Salt i d’un bloc d’apartaments al Golf de Pals.