La doctora en física i científica del sincrotró ALBA Judith Juanhuix va sortir de l'armari com a dona trans amb 40 anys, i des de llavors no ha deixat de lluitar pels drets de les identitats trans, que segons afirma en una entrevista amb EFE, "comporten una vida de resistència".
Als seus 50 anys, Judith Juanhuix (Girona, 1971), entusiasta 'runner' i aficionada a tocar el piano, ha estat gairebé tota la seva vida immersa en una transició de gènere, i encara que aquest procés fa anys que és visible i es presenta a la societat com a dona, durant molt de temps va estar socialitzant públicament com un home.
Juanhuix acaba de publicar el llibre "Una dona" (Ara Llibres) per explicar, tal com deixa intuir el títol, la seva vida com a dona.
"Dona és un substantiu, i trans un adjectiu, i jo sóc dona, adjectivat en trans sí, però moltes de les violències que pateixo em passen per ser únicament dona", explica.
La científica, que abans de fer la transició de gènere va córrer una marató, confessa que va decidir escriure el llibre com una reivindicació del seu dret a decidir sobre si mateixa a través d'una història autobiogràfica, però assegura que no té intenció de ser un llibre "de teoria política feminista".
No obstant això, la vida de Juanhuix és un reflex de la lluita del col·lectiu trans en diferents temes, com la família, la maternitat o la salut.
"Que jo sàpiga, soc l'única dona trans -està divorciada- que té la custòdia dels meus dos fills, en aquest cas compartida, amb l'oposició de l'altra mare, i això és molt trist perquè evidentment no soc l'única mare trans", explica.
La física, experta en l'accelerador de partícules sincrotró i en biologia molecular, admet que ella va tenir la sort de poder dedicar el seu temps, després de reconèixer-se com a dona, als seus fills i no, per exemple, a evitar que l'acomiadessin del treball o a convèncer la seva família que la seva existència era "igual de vàlida que abans", com els passa a moltes persones trans.
"Suposadament, el bé superior dels menors implica allunyar-los de nosaltres, quan en realitat els estimem igual i tenim la mateixa capacitat de cuidar-los, pot ser que millor perquè mentre moltes persones tenen cares ocultes nosaltres quan fem la transició ens obrim per complet", defensa Juanhuix, que ha publicat una cinquantena d'articles científics sobre biologia molecular.
Juanhuix ha participat de manera activa en la lluita pels drets de persones trans i està implicada en la plataforma Transforma la Salut, que conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat ha elaborat un protocol d'atenció per a les persones trans en l'àmbit mèdic.
La vida de la científica del sincrotró, segons escriu en el llibre, té tres moments crucials o "fotografies", en els quals a poc a poc va anar reconeixent-se com una dona trans.
Tres moments vitals, com el dia que va ser conscient que no vivia el gènere de la mateixa forma que els altres nens, la primera vegada que es va emprovar roba de dona o quan per fi es va reconèixer a si mateixa com a dona.
Aquesta última fotografia, la més recent de totes, no la va experimentar fins als 40 anys, però abans d'aquest moment va estar més de dues dècades identificant-se com a transvestit o 'crossdresser', i separava la seva vida en dues realitats, la del gènere masculí -en el treball i amb els seus fills i família, inclosa la seva esposa- i la del femení -amb les seves amigues i altres persones del col·lectiu LGTBI-.
No obstant això, Juanhuix reivindica que "no hi ha una única manera de ser trans" i afirma que "les nostres vides són tan diverses com les vides de les persones cisgènere, és a dir, les d'aquelles que sí s'identifiquen amb el gènere socialment relacionat amb els seus genitals".
L'autora afirma que cada persona ha de trobar el seu propi camí segons les seves circumstàncies i, encara que admet que no és un procés senzill, assenyala que és important dur-ho a terme.
Afegeix que per facilitar aquest camí fa falta mesures reals i concretes per a la inserció laboral o de l'habitatge, per exemple, ja que l'alta taxa d'exclusió laboral de les persones trans els empeny a treballar en negre i, per tant, no poden declarar ingressos i, en conseqüència, no poden accedir al mercat habitacional.
"És veritat que jo tinc una visió privilegiada de la vida -accepta Juanhuix- perquè al final he viscut amb èxit com a home durant més de 40 anys, i ara estic vivint amb èxit, o almenys no com un fracàs, com a dona", i agraeix als seus companys que, quan va enviar un correu electrònic perquè a partir de llavors es dirigissin a ella com a dona, ningú objectés res.
