L’Indilletres de la Bisbal d’Empordà celebra aquest cap de setmana la 4a edició de la fira literària al Pavelló Firal de la capital baix-empordanesa.

L’esdeveniment, que va néixer el 2018 amb l’objectiu de posar en valor i donar visibilitat les petites editorials d’arreu del territori català, ha aconseguit posicionar-se en només quatre anys com la gran fira de llibres en català de les comarques gironines: si bé en la primera edició només comptava amb la participació de divuit editorials, en aquesta el nombre s’ha duplicat acollint-ne un total de trenta-sis. Xifra a la qual cal sumar-hi les tres llibreries bisbalenques que també han participat en la mostra.

«El canvi de veritat va ser l’any passat», apunta Judit Pujadó, impulsora de l’Indilletres i membre de l’editorial Sidillà, de Besalú. Assegura que «l’edició anterior va ser un èxit perquè, després de la pandèmia, la gent tenia moltes ganes de fer vida compartida». Tot i això, els organitzadors estan convençuts que aquest any la fira també tindrà notorietat, ja que el fet que se celebri només tres setmanes abans de Nadal i dins d’un espai cobert, com el pavelló Firal, són dos factors claus per cridar l’atenció del públic.

Al mateix moment, Neus Lloveras, de la llibreria La Siglantana de la Bisbal, afirma que «és molt emocionant veure com any rere any la fira creix de forma espectacular». I és que, des de la primera edició, La Siglantana ha pogut veure com la iniciativa ha aconseguit no només augmentar en nombre de participants sinó també arribar a un públic molt divers i cada cop més fidel.

D’altra banda, Matilde Martínez, de Godall Edicions, ha creuat tot Catalunya (del Montsià fins l’Empordà) per assistir «a la millor fira literària de Catalunya». I, amb una il·lusió palpable, explica que aquest és el tercer any que participa a l’Indilletres. «A Catalunya només hi ha quatre o cinc fires del llibre en català i aquesta és especialment particular perquè és l’única que està pensada per a les editorials, els llibres i els lectors». Martínez denuncia que «les altres fires només estan enfocades al sector editorial i a les vendes» que, malauradament, la majoria queden concentrades en els grans grups editorials. Així mateix ho adverteix Valeria Macías, de l’editorial Karwán («caravana» en kurd i persa): «la majoria d’aquests llibres d’aquí no es venen a les llibreries, són invisibilitzats. L’espai se’l disputen els grans grups». Marcías treballa amb la seva parella, Kamiran Haj Mahmoud, tots dos traductors i, des de Karwán, volen posar en valor llibres escrits en llengües minoritàries que tenen poca presència a la resta d’editorials. Així, les diferents literatures de l’Orient Mitjà són les protagonistes a les seves lleixes.

L’Indilletres també ha trobat espai per a les presentacions de llibres, taules rodones, debats, recitals poètics i concerts que diversifiquen la programació i estenen la fira a altres llocs de la ciutat com la Biblioteca municipal Lluïsa Duran o el Teatre Mundial. A més, aquest any s’ha atorgat el tercer premi de crítica literària Llucieta Canyà a Marina Porras per l’article Nenes, Sally Rooney diu que ens casem, publicat al mitjà digital El Tribú i on l’escriptora analitza el fenomen Sally Rooney, un èxit de vendes a nivell mundial.