Chucho Valdés ja havia visitat l’Auditori de Girona. En aquella ocasió acompanyat. Aquesta vegada no ha estat possible i ha estat una llàstima que no hagi pogut presentar el seu nou treball Jazz Batá 2 que és la continuació de l’àlbum mític i incomprès aleshores per la seva modernitat que va aparèixer l’any 1972. Valdés ha portat a Girona tot el seu art i repertori. En solitari és també un espectacle memorable. Les arrels cubanes i les del jazz americà van ser presents en les peces que va oferir. Ben delimitades o bé en una mescla extraordinària aquestes músiques van oferir tot el sabor i el ritme virtuós d’aquest gran mestre. No cal dir que Chucho Valdés va desplegar el poder efervescent del seu melodisme líric amb no poques referències als clàssics (Rodrigo, Bach, Rakhmaninov) però no només l’identifica aquest tipus de factura musical, sinó que en la línia del jazz més innovador Valdés és també un gran exponent. Segurament la proposta per un gran auditori demanava un repertori més del primer estil apte pel gran públic perdent la màgia de les altres sonoritats. Són els rigors del mercat. Chucho Valdés ja ha demostrat que sap fer de tot. No es perdin el seu nou disc!