Els arqueòlegs han trobat per primer cop una cuina grega al jaciment d’Empúries, una troballa singular, no només perquè és inèdita a la zona, sinó perquè arreu del Mediterrani se’n coneixen molt pocs testimonis més.
Durant la darrera campanya d’excavacions, els treballs s’han focalitzat a l’antiga façana litoral d’Empúries. Al segle VI aC, quan els grecs van aixecar-hi la Neàpolis, la morfologia de la zona era molt diferent de l’actual: el Ter hi formava un gran estuari i l’aigua del mar arribava gairebé a tocar d’on ara hi ha l’edifici del museu.
Aquest any, els arqueòlegs han continuat excavant tota aquesta zona per fer visible bona part de l’antic penya-segat damunt el qual s’assentava la ciutat grega i continuar descobrint com era el seu barri portuari, que s’estenia fins al límit del promontori rocallós.
Ha estat en aquest sector on els arqueòlegs han desenterrat una antiga cuina grega. A les cases d’Empúries, fins ara, només s’hi havien localitzat vestigis de llars de foc, que se solien situar al centre de les estances i es feien servir tant per escalfar-se com per cuinar-hi.
«En aquest cas, però, estem parlant d’una cuina amb unes estructures específiques, que mai abans havíem trobat», concreta la responsable del MAC-Empúries, Marta Santos. Està feta amb argila cuita i la formaven un fornet (amb una volta que no s’ha conservat) i un petit fogó, que s’alimentaven amb brases per sota.
La cuina grega data de la segona meitat del segle VI aC i, apart de l’estructura, allò que la fa especial també és la quantitatde restes culinàries que han trobat dins l’estança on s’ha localitzat i que inclouen «milers de petxines d’escopinyes», restes de peixos (espines i escates) i escassos fragments d’ossos.
«Estem parlant d’un nombre extraordinari de cloïsses, que no és habitual per a consum domèstic; per això pensem que aquesta cuina havia de tenir una funció especial», diu Santos.
Es creu que podria estar relacionada amb un santuari que hi havia a la zona, possiblement dedicat a la deessa Demèter. Precisament, perquè a Grècia també es va trobar una cuina similar que formava part d’un lloc de culte.
Un esperó de roca
La campanya d’excavacions d’aquest 2021 a Empúries també ha acabat de fer visible el penya-segat on s’assentava la Neàpolis. Aquí, subratlla l’arqueòleg Pere Castanyer, en destaca la descoberta d’un gran esperó que protegia dels temporals la petita cala natural que va acollir el primer port d’Empúries. Aquest port estava situat directament a la platja, on hi hauria passeres i pantalans, i es va fer servir fins al segle II aC.
