Des del ring del Torneig de Dramatúrgia Catalana instal·lat a l’escenari de La Planeta, Bàrbara Mestanza es va proclamar ahir al vespre vencedora de l’onzena edició de la competició teatral per un sol vot de diferència. En el combat final del torneig, la cirereta del festival Temporada Alta, Mestanza es va imposar per la mínima a Bernat Molina amb la peça titulada Niñata gràcies al vot del públic reunit, com cada dilluns, a la sala gironina.
Interpretat pels actors Pau Roca i Júlia Truyol, el text de la dramaturga parla sobre un incident amb un taxista que canvia la vida d’una persona.
Per la seva banda, Molina presentava Sobre sorra mullada, que va ser llegit per Maria Molins i Elena Tarrats i que abordava una trobada en un jardí de pensaments entre una actriu d’èxit i la seva filla.
A més del mèrit d’haver desbancat pel camí autors com Yago Alonso, Carmen Marfà, Aina Tur o Oriol Morales, púgils també d’aquest combat de plomes arbitrat per Meritxell Yanes i ahir per Cristina Clemente, Mestanza té encara una recompensa més saborosa. Com ja és tradició del torneig, com a guanyadora s’ha endut també el sopar al Celler de Can Roca.
Competició d’instituts
Unes hores abans, el mateix escenari va acollir el tercer Torneig de Dramatúrgia per a Instituts. L’alumnat del Vallvera de Salt va guanyar la competició amb El robatori de la Mona Lisa, un text sobre com el robatori el famós quadre del Louvre de París acaba enfrontant dos amics cleptòmans.
A la final també competien Lladruc de l’institut Ermessenda de Girona, La caiguda de la Salle i En blanc del Montilivi. Les quatre peces van ser interpretades per Marta Ossó, Francesc Cuéllar, Neus Ballbé i Alejandro Bordanove.
La final d’ahir és el darrer pas d’un procés de creació dramatúrgica que els estudiants han fet a les aules entre octubre i desembre, de la mà de professionals de les arts escèniques i de la literatura dramatúrgica com Estel Solé, Cristina Clemente i Albert Forns.
Com a premi, al centre guanyador s’hi representarà La partida, que reflexiona sobre els valors socials i els límits entre l’esport i l’espectacle.
