La Policia Nacional va trobar ahir al seu domicili el cadàver de l’actriu Verónica Forqué, de 66 anys, que es va treure la vida a Madrid, segons fonts de la investigació. De família d’artistes, Forqué ha estat una de les actrius espanyoles més importants de les darreres dècades, i deixa interpretacions memorables com les de La vida alegre Kika, Moros y cristianos o El año de las luces, per les quals va guanyar els seus quatre Premis Goya, gesta només igualada per Carmen Maura.

Actriu de cinema, teatre i televisió, va néixer a Madrid l’1 de desembre del 1955. Filla del director de cinema i productor José María Forqué i de l’actriu i escriptora Carmen Vázquez Vigo. Tenia un germà, Álvaro, ja mort. Va estudiar al Liceu Italià de Madrid i va començar la carrera de Psicologia, que va deixar per matricular-se a l’Escola d’Art Dramàtic.

El 1971 va iniciar la seva carrera d’actriu amb Mi querida señorita, de Jaime de Armiñán. Al costat del seu pare va realitzar pel·lícules com Madrid, Costa Fleming, El segundo poder o El canto de la cigarra.

Va estar casada més de trenta anys amb el realitzador Manuel Iborra, amb qui va tenir la seva única filla, María, i amb qui va participar en títols com Caín, El baile del pato, Orquesta Club Virginia o Clara y Elena.

A la filmografia de Verónica Forqué destaquen els seus papers amb directors com Pedro Almodóvar (¿Qué he hecho yo para merecer esto?, Matador i Kika); Antonio Mercero (La guerra de papa o Don Juan, mi querido fantasma) o Fernando Trueba (Sé infiel i no mires con quién). També va treballar amb Fernando Colomo, Luis García Berlanga o Mario Camus, entre altres.

En teatre va actuar en produccions com Nosotros y el duende, La cigüeña dijo sí o Bajarse al moro. El 2020 va guanyar el seu tercer premi de la Unión de Actores a la Millor actriu protagonista per Las cosas que sé que son verdad, paper pel qual també va guanyar el Max de teatre. Va ser amb aquest espectacle que Forqué va actuar a Girona el març passat.