El cant dels ocells per soleá por bulerías, Els tres tambors tocats per tanguillos o La dama d’Aragó per fandangos i seguidillas. Aquesta curiosa mescla que uneix la cançó tradicional catalana amb el flamenc des de la llibertat del jazz és la proposta de Libérica, el projecte musical que lidera el contrabaixista cassanenc Manel Fortià. Aquest divendres el presenta en un concert a l’Auditori de Girona i demà també actuaran al Torín d’Olot.

Després d’una temporada vivint a Nova York i havent tocat amb icones del jazz com Dave Liebman, Eliot Zigmund, Ari Hoenig, Chris Cheek, Fortià va decidir tornar a casa després del confinament per a tirar endavant el projecte, que neix «de les ganes d’experimentar amb les sonoritats flamenques, la música tradicional i un jazz més obert».

«Tot va començar amb una versió d’El cant dels ocells. Va ser una revelació, em va fer veure que hi havia tot un territori a explorar», continua Fortià, que ha treballat amb músics com la cantant Magalí Sare o Chano Domínguez, tot un referent del flamenc jazz.

Aquest treball, que ha quedat recollit en un disc titulat Arrels, aporta noves sonoritats a cançons com La presó de Lleida, La cançó del lladre, El rossinyol o l’havanera La calma de la mar, temes que, diu Fortià, continuen sent molt reconeixibles.

«La música tradicional és tan potent per si sola que la pots versionar sense perdre l’essència», explica. Passades pel sedàs de Libérica, mantenen les melodies intactes, però han canviat el ritme i l’harmonia.

Les canta Pere Martínez, un cantaor nascut a Sant Cugat però «amb tota la tradició del flamenc a sobre». «Això li permet afrontar les melodies tradicionals catalanes des d’un punt de vista molt comú, perquè les canta des de petit, però aportant-hi el color flamenc», explica. Aquestes tonades catalanes reben una resposta flamenca de la mà del cante d’Antonio Lizana, cantaor i saxofonista.

A més de les veus de Pere Martínez i Antonio Lizana i el contrabaix de Fortià, Libérica també compta amb el piano de Max Villavecchia i la col·laboració del bateria francès Raphael Pannier.

Libérica és una coproducció de Fortià amb La Marfà Centre de Creació i l’Auditori de Girona, un suport abans de començar que «no és habitual en el món de la música». «És un impuls que s’agraeix molt i que fa que les idees que un té al cap es puguin materialitzar, perquè fins ara com a contrabaixista jo havia acompanyat gent i havia estat en formacions en què el líder era algú altre, o en duets, treballant de tu a tu, però tenir un projecte totalment creat per mi, haver d’estirar el carro, és sempre un incentiu», diu.