Excepte per la mascareta, els estrictes protocols sanitaris de les companyies i una arrencada amb el 70% de l’aforament, Temporada Alta deixa enrere una edició pràcticament normal amb xifres d’ocupació i taquilla que s’acosten més a les del 2019 que a les de l’estrany 2020. 

«La covid es nota perquè estressa els equips i retrau una part del públic, però ha afectat relativament poc el festival», reconeixia ahir el seu director, Salvador Sunyer, que es mostrava «content d’haver pogut celebrar comme il faut, amb el públic i els actors respirant el mateix aire». A més, el coronavirus no ha obligat a suspendre cap dels 106 espectacles previstos i s’han pogut recuperar els espectacles internacionals, amb una quinzena de propostes de catorze països diferents. 

L’edició del trentè aniversari es va acomiadar dilluns amb 45.947 espectadors repartits en 211 funcions teatrals, el que suposa una ocupació del 86,63%. La xifra d’aquest 2021 s’acosta més als 53.086 espectadors del 2019 que no pas als 12.991 de l’any passat. 

Pel que fa a la programació A Distància, l’apartat virtual que va néixer l’any passat per la pandèmia, ha sumat 6.582 espectadors, «pocs» en comparació amb l’any passat. Sunyer assegura que hi ha interès pels nous formats, però que ha quedat clar que la gent prefereix el teatre en directe i no els enregistraments.

El festival ha arribat a unes 57.600 persones, si als espectadors de sala i als de l’apartat virtual se’ls afegeixen també els 2.256 assistents a les activitats complementàries i els participants al projecte educatiu A Tempo (2.837).

Dels 3,3 milions de pressupost del festival, el 22,9% corresponen als ingressos de taquilla, una xifra equivalent als anys previs la pandèmia, el 30% a l’esponsorització i el 46,74% a les aportacions públiques.  Malgrat que l’ideal seria que cadascuna de les tres branques del finançament representés un 33% del total, el responsable del certamen va reconèixer que «el marge de millora» en taquillatge és curt perquè ja freguen la plena ocupació i l’única alternativa seria apujar els preus.

Amb tot, Sunyer va voler subratllar que més que de números, cal fer balanç de la qualitat del que s’ha vist, especialment dels tres espectacles produïts pel festival. L’oncle Vània, I només jo vaig escapar-ne i El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc són «bons o molt bons» muntatges als quals va augurar que tindran molta projecció.

Entre produccions i coproduccions, Temporada Alta ha ajudat a aixecar 26 projectes teatrals, 19 dels quals ja tenen gira prevista (sis, a l’estranger).

Una nova subseu el 2022

De cara a la programació de l’any que ve, Sunyer va anunciar que serà «un festival més potent encara» que el que deixem enrere i va avançar que s’afegiria una nova subseu al festival, que a més de Girona i Salt, es duu a terme a Bescanó, Palafrugell, Torroella de Montgrí i Banyoles.

Preguntat per si aquest nou espai seria a les comarques gironines o en algun altre lloc de Catalunya, no va voler concretar més perquè «encara no hi ha res tancat» però va reiterar la necessitat que Girona tingui un nou teatre que permeti acollir més aforament i que tingui un escenari més gran que el Teatre Municipal, ja que les seves dimensions ens ha fet renunciar a espectacles de gran format. 

«No ha de ser car, ni ve d’un any, però ha d’estar a les línies de futur de la ciutat per mantenir Girona en el seu paper en el context català i europeu», va dir.

En aquest sentit, el vicealcalde de Girona i regidor de Cultura, Quim Ayats, va respondre que, «sense descartar cap opció», actualment el consistori està centrat en la continuació de la remodelació del cinema Modern i la nova etapa del Teatre Municipal, que estrena directora i nova filosofia a l’hora de programar.

Sunyer es va congratular del rellançament de l’equipament -«és un canvi grani molt bo»- i es va oferir a col·laboracions futures perquè «a mig termini, el festival i el teatre toquin la mateixa partitura». 

A més, Sunyer va fer una crida a la resta de teatres municipals perquè siguin «motor» de l’escena catalana i no només espais d’exhibició i va insistir en el fet que cal dotar-los de més pressupost. Així mateix, es va posar com a deures millorar el finançament del teatre familiar.