La Catedral de Girona es va vestir de gala ahir al migdia en el concert de Nadal organitzat per la Capella Polifònica i la seva coral infantil, GiroNins. Amb el títol El cant de la Sibil·la-Mil Nadals a Girona, els gairebé 500 espectadors van presenciar la recuperació d’El Cant de la Sibil·la, una representació amb cant gregorià que alterna les veus de la coral i la veu d’una nena solista. Aquest cant és una tradició originària segle XI i que es va representar fins a finals del segle XVI, quan el Concili de Trento va fer una reforma de la litúrgia que la va prohibir. Tot i això, en alguns indrets, com per exemple a Mallorca, van ignorar la prohibició i la van continuar escenificant. L’any 2010 va ser declarada per la Unesco Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Els espectadors també van poder gaudir d’un recorregut històric que va comptar amb nadales tradicionals catalanes harmonitzades per Martí Ferrer, actual director de la Capella Polifònica de Girona, passant per villancets del barroc escrits per a la catedral o cançons escrites per Josep Viader, Francesc Civil o Joaquim Pla Dalmau.
Recuperant la tradició
La recuperació de la representació d’El cant de la Sibil·la s’ha fet imitant com es cantava antigament a la Catedral de Girona, tal com recull l’Ordinarium Gerundense, un manual litúrgic publicat el 1550 i que detalla les celebracions, representacions i escenificacions que se celebraven en els temples a l’Edat Mitja. Aquesta representació en concret parla de la fi del món i del Judici Final i fa un crit d’esperança a les figures que hagin fet el bé, les quals, seguint la tradició, trobaran la salvació. Tradicionalment es cantava abans de la missa del Gall.
El paper de Sibil·la va ser interpretat ahir per una nena d’onze anys, Ariadna Mari Manotas, membre de la coral infantil GiroNins. La jove va realitzar estrofes en solitari i va tenir una actuació de més de 15 minuts de durada en la qual va estar acompanyada per l’organista titular de la catedral de Tarragona, Jordi Vergés i Riart. No només això, la capa que duia posada és una obra d’artesania custodiada al dipòsit del museu de la Catedral que compta amb brocats d’or i plata que data del segle XVIII. Segons va detallar el director de la Capella Polifònica, Martí Ferrer, aquesta peça s’havia utilitzat tradicionalment el 15 d’agost quan es realitzava la representació de la Dormició de la Verge, que segons la tradició catòlica en comptes de morir es va adormir.
Un llegat històric
El director de la Capella Polifònica va valorar molt positivament l’actuació: «Ha sigut molt emotiu, especialment El Cant de la Sibil·la perquè la catedral estava plena». Ferrer destaca la importància de recuperar el patrimoni heretat i subratlla que «si no fem aquesta recuperació interpretant aquesta música només és paper i notes que estan en desús»: «Recuperar aquest patrimoni és una manera de connectar i estar al servei de la societat donant a conèixer uns testimonis musicals antics. La recuperació patrimonial és un deure que tenim com a societat envers aquest llegat col·lectiu del passat i cal donar-lo a conèixer». Ferrer també va explicar que la versió gironina del cant és particular: «Interpretant-ho fem valdre les diferències que hi havia a Girona».
Aquesta ha estat la tercera edició que la Capella Polifònica celebra el concert de Nadal a la catedral de Girona. Una fita que el seu director espera repetir l’any que ve.
La coral infantil GiroNins cerca veus i els interessats es poden inscriure a través de la seva pàgina web.
