«Filla de l’última bruixa de Cadaqués, peixatera, escassament alfabeta, amb una tenacitat fora de mida i una sensibilitat exquisida, aquella que deia ser la Ben Plantada d’Eugeni d’Ors va viure durant trenta-cinc anys amb una personalitat usurpada a la literatura i va saber captivar personatges com Dalí, Lorca i el mateix Ors». Aquesta descripció de Lídia Noguer Sabà, la popular Lídia de Cadaqués, la fa l’escriptora Cristina Masanés, que la considera «un personatge amb l’atractiu de la llegenda i l’ambivalència de tota figura mítica» i per això li dedica el llibre Lídia de Cadaqués. Crònica d’un deliri (Quaderns Crema, 2001). Masanés és una de les persones que participen avui a Agullana en els actes organitzats per commemorar els 75 anys de la mort de Lídia Noguer (Cadaqués, 1866-Agullana, 1946).

Luis Raluy.

«Lídia de Cadaqués sempre m’ha semblat un molt bon exemple de com et condiciona el context familiar i geogràfic quan neixes», apunta Enric Tubert, organitzador dels actes programats i comissari de l’exposició en la qual una quarantena d’artistes reinterpreten la imatge de Lídia de Cadaqués a partir d’una fotografia seva molt popular (la que acompanya aquestes línies». Per a Tubert, «Lídia Noguer era una dona de classe humil però que viu en un lloc on hi ha molts intel·lectuals i burgesos, que afavoreixen que ella surti del seu entorn i s’hi relacioni. A més, tenia un cap molt obert a fer associacions imaginatives, la qual cosa la va convertir en tot un personatge, fins el punt que crec que si hagués estat filla d’una família burgesa, hagués estat una intel·lectual». O no, perquè en el cas de Lídia Noguer els problemes mentals que patia també en determinen la història i la fan per exemple obsessionar-se amb Eugeni d’Ors, que no la tracta precisament bé».

Lídia Noguer era filla de bruixa, peixatera i dispesera, i tot plegat li va permetre relacionar-se amb intel·lectuals i burgesos duant bona part de la seva vida. Però poc a poc aquells problemes mentals, i l’obsessió que sentia per l’obra d’Eugeni d’Ors (considerava que en formava part, que ella era un dels seus personatges, La Ben Plantada) la va fer allunyar-se de la realitat i viure cada cop més en la misèria. Fins que finalment, amb el suport econòmic de diverses famílies de Cadaqués, la van traslladar a l’Asil Gomis d’Agullana, on va passar els últims temps de la seva vida abans de morir el 30 de desembre del 1946.

Per això avui el cementiri d’Agullana i el mateix Asil Gomis seran els principals escenaris dels actes oganitzats, que començaran a les 11 del matí als jardins posteriors de l’Asil Gomis, on després de la benvinguda i els primers parlaments, Adriana Montorfano (flauta) i Jordi Cañon (piano) interpretaran la Serenata a Lídia de Cadaqués de Xavier Montsalvatge; hi haurà una actuació de dansa contemporània amb la companyia El Paller i es llegiran textos de Salvador Dalí i Federico García Lorca sobre Lídia Noguer.

Tot segut s’inaugurarà un espai de l’Asil Gomis que ha estat batejat amb el nom de Lídia Noguer (situat a l’ala oriental de l’edifici, ha estat recentment rehabilitat i serà polivalent) i Cristina Masanés pronunciarà la conferència «Es parlarà molt de mi, que jo ja ho sé». Lídia Noguer 75 anys després.

La commemoració continuarà a l’Ajuntament d’Agullana, on s’inaugurarà l’exposició Lídia, que fou i no fou La Ben Plantada a la sala de plens municipal. Comissariada per Enric Tubert, a l’exposició hi ha, a més de les obres abans esmentades de 38 artistes, documents i publicacions sobre Lídia Noguer. Aquesta exposició viatjarà l’abril o el maig a Cadaqués, al Casino de l’Amistat, a causa de l’interès que hi ha mostrat l’Ajuntament de la localitat natal de Lídia Noguer.

Es actes s’acabaran al cementiri d’Agullana, amb una visita a la tomba de Lídia Noguer, que ha estat recentment restaurada i endreçada, i la lectura d’algunes de les cartes que Lídia Noguer enviava a Eugeni d’Ors des de l’Asil Gomis.