«Qui vigila als vigilants». Aquesta és la frase més il·lustre del cèlebre còmic «Watchmen». I qui no ha vist mai aquella màscara blanca amb el bigoti i aquell fil de pel a la barbeta utilitzada per V, el protagonista de «V de Vendetta»? Ara, els amants catalans de les il·lustracions i de les oracions dins de bafarades podran engrandir la seva col·lecció de còmics amb dos grans clàssics com són «Watchmen» i «V de Vendetta». Fer-ho possible ha estat gràcies a la feina que ha realitzat l’editorial barcelonina ECC Ediciones.

Amb una història que se situa l’any 1985 a Nova York, i amb guió d’Alan Moore i il·lustracions de Dave Gibbons, el còmic «Watchmen» es podrà tornar a llegir en català. També, amb Moore com a guionista, però amb David Lloyd al comandament de les il·lustracions, «V de Vendetta» veurà la llum en català. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), l’editor de l’editorial catalana, Gustavo Martínez va declarar que «aquestes traduccions són els primers passos. A més, al món del còmic també hi ha obres atemporals i eternes que sempre agraden i mai no passen de moda com aquestes dues», reivindicava Martínez.

Alan Moore i Dave Gibbons signen la història de superherois «Watchmen», que va ser publicada als Estats Units entre 1986 i 1987; i que arrenca amb l’assassinat del comediant Edward Blake. Arran de la seva mort, Rorschach emprèn una investigació que el farà retrobar amb el Mussol Nocturn, el poderós Dr.Manhattan, el multimilionari Ozymandias i la rebel Espectre de Seda. Un relat que sempre ha agradat a la crítica i que ha estat guardonat amb premis tan prestigiosos com els Kirby, els Eisner, els Harvey i, fins i tot, el premi Hugo que mai no havia estat concedit a cap còmic. Martínez té unes paraules per aquesta història «sempre està al capdavant de les llistes de vendes com un dels més venuts arreu del món». Com l’obra «V de Vendetta» traduïda per primer cop al català gràcies a ECC Ediciones. Moore i Lloyd van crear un misteriós emmascarat que es rebel·la contra la pèrdua de llibertat i d’identitat en una Anglaterra distòpica que viu sota un règim feixista. Guanyadora dels premis Eagle 1982 al millor guionista i a la millor història, Martínez hi destaca que «convida a reflexionar sobre la submissió i el desig de llibertat davant de la injustícia».