1.300 euros. Aquesta és la quantitat que Antonio Soler acaba de desemborsar per un VHS de 'Cristal oscuro'. La cinta de Jim Henson i Frank Oz ve una mica macada, tot i que conserva l'adhesiu original del preu. És la número 4.356 d'una col·lecció que va començar des de ben petit i que, als 56 anys, amb prou feines li cap ja a casa. En aquest temps, mai ha escatimat diners. És un enamorat del format i, com a tal, ha invertit bona part dels seus estalvis per satisfer la seva gran passió. «M'he passat 12 anys buscant aquesta edició concreta. Pràcticament, ningú la coneixia... era com si mai hagués existit. Al final, va aparèixer en una pàgina web de segona mà i no m'hi vaig poder resistir», afirma orgullós. «És un clàssic del cine fantàstic. Va revolucionar una època gràcies a la seva particular manera d'utilitzar els titelles per explicar històries. Va marcar la meva vida a foc». Per a ell, és gairebé un tresor. D'aquí, el dispendi.

Ara bé, aquesta xifra no és una de les més altes que poden trobar-se a internet. Ni de lluny. A portals com Wallapop Ebay resulta habitual trobar films als quals només podria accedir una minoria. És el cas, per exemple, dels primers llançaments de La Cenicienta (1950), Aladdin (1992) o Pocahontas (1995), que ascendeixen a 6.349, 1.766 i 1.289 euros. Els tres títols de Disney formen part d'un pack que el seu venedor ofereix per 15.615 euros. ¿Quina és la raó darrere d'aquests números? Senzill: es tracta d'articles Black Diamond. És a dir, compten amb el logotip de la sèrie especial Los Clásicos a la part frontal i llueixen la figura d'un diamant negre en el lateral. Ni més ni menys. «Els aficionats busquem versions molt específiques de les quals, per regla general, s'han llançat molt poques còpies. Han de tenir una cosa especial... si no, no valen la pena», diu l'Antonio.

«És un format mort, però ens és igual. Els 5.000 euros que et pot costar una cinta compensen si et torna un trosset de la teva vida». Tot i que satisfer aquesta necessitat, a vegades, pot arribar a ser especialment complicat. O, més ben dit, costós: a la plataforma Esty és possible localitzar un exemplar de La sirenita (1989) que supera els 36.866 euros. O un d'El rey león (1994) que arriba als 47.402 euros. No obstant això, no tot és Disney. Lawrence d'Aràbia (1962), per exemple, està disponible per la barbaritat de 50.000 euros. Les videocassets van arribar al mercat el 1976. Ho van fer com tot producte estrella d'una dècada: amb el suport de les millors marques i sota la promesa de conquistar la massa. I així ho va fer fins que el DVD, el pen drive i l'streaming el van noquejar de mort: l'última pel·lícula editada en aquest suport per un gran estudi va ser Una història de violència (2006), protagonitzada per Viggo Mortensen. De la mateixa manera, els reproductors es van deixar de fabricar el 2016, després del tancament de la companyia japonesa Funai Electric.

Nostàlgics

Des d'aleshores, un petit grup de nostàlgics lluita per evitar la seva extinció total. I no només això: també han creat fanzins dedicats al tema, comunitats virtuals d'intercanvi de vídeos, fòrums on es comparteixen impressions... Això sí, tot això circumscrit a un ambient especialitzat, per no dir underground: es tracta de persones interessades en el cine de culte que acudeixen a mercats ambulants de segona mà, anuncis a portals, antologies privades i videoclubs abandonats per completar les seves col·leccions. Tal és el cas de Sergio Colmenar, que atresora més de 3.000 títols. «Vaig créixer en els 80, una època en què vaig començar a comprar compulsivament qualsevol caixa que em cridava l'atenció», afirma aquest jove, que posa especial èmfasi en la qualitat més que en la quantitat. «Ara, només busco les que no vaig poder aconseguir al seu dia: el meu apartament és petit i ja tinc en el meu poder la majoria de les que sempre he volgut».

Vísceres i sang

Una de les seves favorites és Zombie, el crepúsculo de los muertos vivientes, de George A. Romero. En concret, l'edició original que conté dues portades alternatives: la inèdita de Hollywood i la dibuixada per l'icònic dissenyador de cartells Mac. «Va ser la primera pel·lícula que em va ficar de ple al món de la sang i les vísceres. És molt especial per a mi», afirma aquest director de curtmetratges. També guarda un afecte especial per la primera producció de Maniac (1981), de William Lustig, que té firmat per l'actriu Caroline Munro. Sense oblidar Demonios 2 (1989), de Lamberto Bava, que va perdre i va tornar a recuperar fa poc: «En aquell moment, vaig viure un retrobament molt bonic. Em van venir molts records a la ment. Que curiós: estem parlant d'aquests materials com si fossin fills». I no li falta raó, hi resideix gran part de la seva infància. La seva conquesta següent serà la caixa gran de Possessió infernal (1982), dirigida per Sam Raimi. Tot i que qui sap... quan s'acudeix a alguna de les selectes quedades que s'organitzen, resulta molt difícil resistir-se a algun caprici. A més, s'hi generen contactes que van informant de primera mà sobre els últims descobriments.

Pura artesania

El gènere que més desitjos desperta en aquest sector és el terror, però les antigues produccions espanyoles i italianes també tenen un ganxo extraordinari. «Ens encanten les històries de zombis, cases encantades, slasher, fantasia, possessions, giallos...», remarca Rubén Reyes, que compra VHS des del 1995 i ja té en el seu poder més de 800. «Continuo col·leccionant-los no només per la pel·lícula per si mateixa, sinó també per la mateixa cinta. M'apassionen la caràtula, el tacte, l'olor, la forma, el disseny...». L'art de les caixes és un dels atractius principals per a aquests experts. De fet, per a una part d'ells, aquestes s'han de trobar sempre en bon estat, però sense perdre de vista un detall: els exemplars guanyen valor si els estoigs són originals. «Alguns són veritables meravelles, com els Select Video o els KF Vídeo, que incloïen imatges a l'interior», afegeix Rubén. Per a aquest mestre, som en vista del format més pur, artesanal i artístic de tots els que existeixen. A diferència del que passa amb el DVD o el Bluray, no hi ha res artificial: està fet per satisfer el client i no tant per vendre. Ell guarda els seus vídeos en una prestatgeria on no arriba la llum solar i on no hi ha humitat, ja que s'ha de tenir en compte que aquests estan fabricats amb un material sensible i es poden desmagnetitzar amb el pas del temps. Per això, en té molta cura.

Relíquies pop

«Per a alguns mai passaran de moda, com és el meu cas. Estaré amb les meves videocassets fins que em cansi, no els abandonaré mai per temor que no es vegin bé», afirma el Rubén. Una cosa que sembla complicada en l'època del consum immediat que han imposat Netflix, HBO, Amazon PrimeHulu, Filmin, Disney+... Per això, avui, hi ha els qui els han arribat a considerar com a autèntiques relíquies pop. Aquesta consideració obre la porta a un altre possible negoci: el de les reedicions. El 2020, va saltar la notícia que Mandy (2018), dirigida per Panos Cosmatos i protagonitzada per Nicolas Cage, es comercialitzaria en aquest suport. La informació es va agafar llavors amb pinces, ja que pràcticament ningú hi va entreveure cap transcendència. Tanmateix, aquell setembre, la pàgina oficial de Witter Entertainment la va posar a la venda en diferents versions, incloent-ne una amb il·lustracions de Vasilis Zikos Cristopher Shy. Així mateix, el film es va passar al sistema 4:3, se li va atorgar la llicència oficial de RLJE Films i va ser aprovat pels productors de SpectreVision. Al cap de poques hores, es va esgotar. Aquesta no és la primera vegada que l'empresa posa a la venda pel·lícules sota aquesta campanya. Entre els seus últims llançaments es troben Patchwork (2015), Red Christmas (2016), Nightmare Cinema (2018), Portals (2019) o Willy's Wonderland (2021).

¿El nou vinil?

Dit això, la pregunta es torna més que evident: ¿es tornaran a posar de moda com ja ha passat amb els vinils? L'Antonio, el Sergio i el Rubén ho tenen clar: no. D'una banda, avui, resulta molt difícil localitzar aparells que les permetin reproduir amb garanties. I, d'altra banda, es tracta d'un material que es va deteriorant al llarg dels anys. Dos motius que els fan pensar que, si potser, ressuscitaran de forma molt puntual... tot i que sense més recorregut. Almenys, a Espanya. Ja que als Estats Units, s'ha posat en marxa un moviment que pretén recuperar-los tant sí com no. Es diu Free Blockbuster, que deu el seu nom a l'antiga cadena internacional de locals de lloguer de vídeos. El seu objectiu és convertir les antigues caixes de venda de diaris en minibiblioteques a les quals qualsevol pugui acudir, de manera gratuïta, per agafar en préstec velles videocassets. Aquest sistema, que es va fundar el 2018, està sustentat pels mateixos aficionats. «M'agrada mantenir viu el hardware antic», va afirmar Brian Morrison, el seu fundador, a The Wall Street Journal. Tal ha sigut el seu afany que, en l'actualitat, aquesta iniciativa ja compta amb la seva pàgina web i ha obert 69 punts d'intercanvi als Estats Units, el Canadà i Austràlia. El que no està tan clar, ara per ara, és si la màgia de l'analògic serà prou forta per tornar a entabanar-nos a tots com ja ho va fer fa més de quatre dècades. L'amor ho dirà.