L’any Teresa Pàmies va arrencar el 2019 coincidint amb els 100 anys del natalici de l’escriptora de Balaguer i clou ara, just quan fa una dècada de la seva mort, amb la publicació d’un recull inèdit de cartes personals i professionals. Sota el títol M’agrada escriure. M’agrada rabiosament s’hi agrupen una selecció de 32 cartes d’entre els anys 1938 i 2002 enviades a amistats i familiars, a escriptors, editors i fins i tot als censors de la seva obra amb qui «dialogava» per salvar-la.

El llibre constitueix una aproximació a la Història «a través de la petitíssima història en minúscula que és la correspondència», opina l’escriptor i fill de l’autora Sergi Pàmies, que durant anys ha custodiat moltes de les missives.

Aquest volum recull una mostra dels centenars de cartes personals i professionals de Teresa Pàmies. A més de les cartes, inclou també un pròleg per Sergi Pàmies i una introducció per Montserrat Bacardí, l’editora i curadora d’un llibre que veu la llum més tard del previst degut a la pandèmia.

Pel fill de l’autora, la publicació del llibre és el «xupito final» a la commemoració, i un complement bo per aquells lectors «ja interessats» en la figura de la seva mare.

Pàmies considera que la correspondència concentra «tota la seva capacitat de lluita, de compromís, de fidelitat a les persones i a les seves idees, tot barrejat amb tocs d’intimitat com les esplèndides cartes al fill gran» i permet fer-se càrrec del ventall de temes que Pàmies tractava en les seves cartes.