El llibre Joan Triadú en conversa. Quaranta-vuit entrevistes a l’intel·lectual i home d’acció es presenta aquest dimecres a Girona (a les set de la tarda, a la sala Miquel Diumé de l’Ajuntament). Es tracta d’un aplec de converses publicades per Eumo editorial i seleccionades i editades per la filòloga barcelonina Susanna Àlvarez i Rodolés, que va col·laborar amb Triadú els últims vuit anys de la seva vida.

Durant vuit anys, del 2002 al 2010, va col·laborar amb Joan Triadú. Què en destacaria, de la seva personalitat?

Era un home pràctic i organitzat, amb les idees molt clares. Gran lector! Una persona tímida, malgrat tot. Senzilla. I, fins al final, amb una gran capacitat intel·lectual i d’organització.

L’any commemoratiu que se li va dedicar el 2021, tot i haver-se acabat oficialment, continua donant fruits. Ja en podem fer balanç?

El balanç és molt positiu. S’han fet moltes activitats per recordar la figura de Joan Triadú. La reedició de les seves memòries i la publicació de diversos llibres també és un fet molt significatiu. Les tres exposicions que s’han preparat són més que remarcables. I encara té recorregut, aquest 2022.

¿Creu que haurà servit per situar-lo al lloc que li correspon dins de la història de la cultura catalana?

M’agradaria pensar que sí. Hi ha moltes persones que saben perfectament quin és el seu lloc i què ha significat per a la nostra cultura. L’Any Joan Triadú ha permès donar-lo a conèixer a molta altra gent. Una de les idees del grup promotor era demostrar que el seu llegat i les causes que defensava encara són plenament vigents i necessàries.

Una altra era que es fessin coses tangibles, que oferissin la visió del personatge, però que també quedessin per a les generacions actuals i futures...

Sí, les reedicions, el llibre del Dr. Figueres, el meu i altres encàrrecs que veuran la llum el 2022 en són exemples. La primera proposta que em va fer la Fundació Flos i Calcat estava relacionada amb el gènere epistolar, però jo ja havia treballat la correspondència de Joan Triadú amb Pere Calders i Carme Porta i vaig pensar que editar un llibre d’entrevistes podia ser molt més interessant. I així va ser com va néixer Joan Triadú, en conversa. Quaranta-vuit entrevistes a l’intel·lectual i home d’acció.

En el llibre n’hi surten quaranta-vuit, però vostè en tenia cent quatre a l’abast. Quins criteris de selecció va seguir?

Com dic a la introducció del llibre, la meva idea era mostrar les tres línies d’acció d’aquest intel·lectual (escriptor i crític literari, pedagog, activista cultural), donar veu a diversos mitjans (generalistes, específics, de tiratge nacional i local...) i, finalment, oferir una mostra de les diverses veus periodístiques que es van acostar a la figura de Joan Triadú. Per cert, ara ja en tinc una més a la llista: cent cinc entrevistes escrites.

La seva lectura posa evidencia l’extraordinària vigència de la seva obra i del seu pensament...

Sí, però alhora no deixa de produir una certa tristesa. No hem avançat gaire, fins i tot tenim la sensació que retrocedim. Ell va lluitar per la nostra llengua, per la cultura i pel nostre país, i nosaltres ho hem de continuar fent. No sé si li agradaria gaire veure quina és la situació actual, el 2022.

En una de les entrevistes, en referir-se a la característica que millor defineix la manera de ser catalana, parla de la «tenacitat».

Sí, vaig considerar que estava bé incloure aquest tipus d’entrevista, de resposta més curta, que també ajudava a conèixer el personatge. M’agrada molt la resposta que dona a Jordi Bartés, en una publicació de Ribes de Freser, l’any 2000: «A què s’ha dedicat al llarg de la seva vida? A formar una família, amb la meva dona, Pilar Vila-Abadal (després d’enamorar-me’n, és clar) i pujar els dos fills, Teresa i Joaquim; a més, des dels 16 anys fins als 76 m’he dedicat a l’ensenyament i alhora a escriure, i a promoure activitats i participar-hi (algunes vegades amb un cert risc i males conseqüències) a favor de la llengua i la cultura catalanes». Em sembla un bon resum de la seva vida.