Edicions 62 ha publicat una nova edició de Solitud, el gran clàssic de Víctor Català, amb el text esporgat per recuperar la fidelitat a l’original i enriquit amb la mirada de vuit escriptors contemporanis. L’edició, a càrrec de Jordi Cornudella, presenta com a epíleg vuit textos breus de Maria Callís, Enric Cassases, Najat El Hachmi, Raül Garrigasait, Mercè Ibarz, Dolors Miquel, Vicenç Pagès i Toni Sala, que aporten la seva perspectiva sobre un text clau de la literatura catalana.
«Solitud és una novel·la que no només és un clàssic per què va significar en el seu temps, sinó que és un clàssic permanent, perquè és d’un interès sostingudíssim. Ara mateix val molt la pena llegir-la i, sempre i en qualsevol cas, val molt la pena proposar-la a les noves fornades de lectors», explica l’editor Jordi Cornudella, que assenyala que «ara feia molts anys que només es trobava en edicions de butxaca i escolars i no en edicions de llibreria. A Edicions 62 ho fem regularment, recuperar clàssics perquè tornin a estar als taulells de novetats».
Com a novetat, la publicació presenta un text «despullat de les correccions abusives» que s’hi havien anat introduint en les diferents edicions.
«No ens hem limitat a reeditar l’última edició de Solitud, sinó que hem tornat a fer una feina que és molt necessària: agafar totes les edicions i recuperar el manuscrit original, comparar els textos i establir-ne un en què hi hagi el mínim d’intervencions no desitjades de correctors que, al cap dels anys, es van acumulant», declara Cornudella.
L’editor assenyala que s’ha fet un esforç per «rescatar la llengua original de Víctor Català sense els prejudicis d’excés normativista». «És una edició que no ha de fer mal als ulls de ningú, perquè no hi ha cap extravagància, però al mateix temps hi ha un respecte màxim pel lèxic, la morfologia i la sintaxi de l’autora, que tenia un domini absolut de la llengua», diu l’editor.
Aquest volum incorpora també tots els textos que Caterina Albert va escriure per a les edicions anteriors de la novel·la, com El Sol de Murons, un fragment llavors inèdit que va enriquir l’any 1946 la cinquena edició de Solitud o Al llegidor, el pròleg que l’autora va escriure per a la primera edició, però que l’editor li va rebutjar.
Vuit autors lectors
«Com a valor afegit», explica Cornudella, en aquesta edició la novel·la va seguida de «vuit comentaris, que no són ben bé propostes de lectura, fetes per vuit escriptors catalans contemporanis, que en molt poques pàgines reuneixen l’aspecte central de la seva lectura del llibre».
«És un al·licient pel lector, poder comparar la seva lectura amb la d’aquests autors, que a més són bons lectors», assenyala l’editor, que a l’hora de fer la tria ha intentat que hi haguessin representades el màxim de generacions possibles i també procedències diverses, «si bé hi ha un cert decantament per la cosa empordanesa».
Una constant entre les novetats literàries
Caterina Albert ha estat, si és que n’havia marxat mai darrerament, una habitual al taulell de novetats de les llibreries en els darrers mesos. Club Editor ha publicat Mosaic III. Intimitats, l’única obra de Víctor Català narrada en primera persona, i la traducció al castellà de l’antologia De foc i de sang, mentre que també s’han publicat una nova edició de Solitud en castellà a càrrec de Trotalibros.
Mosaic narra episodis de la infància de Caterina Albert rescatats de la memòria quan era a punt d’arribar als vuitanta anys, uns apunts autobiogràfics sobre la infantesa, la família o la vocació artística que aporten nova llum sobre tota la seva obra. Compta amb disset narracions inèdites que les curadores Blanca Llum Vidal i Agnès Prats van retrobar en una carpeta al Fons Víctor Català de l’Arxiu Municipal de l’Escala, a l’Alfolí de la Sal, on hi ha tot el llegat de l’autora. Aplegats sota l’epígraf Fòssils, conformen el primer dels tres blocs del llibre, mentre que la resta dels textos es van publicar durant la postguerra.
«Transcriure els Fòssils ha estat un viatge meravellós. Una cosa és revisar un text escrit, retocar-ne elements, fer-li la manicura, i l’altra és picar-lo tot sencer, des de la primera fins a l’última lletra, que és com viatjar dins dels replecs del cervell de qui l’ha escrit, submergir-se a l’interior de les frases i reviure-les des del punt original de la creació, amb la incertesa de com acabaran -de com es resoldrà això o allò», explica Agnès Prats a l’epíleg del llibre.
Publicat el 1946 en una versió reduïda, Mosaic va ser un dels primers llibres publicats en català després de la Guerra Civil. Arribava quinze anys després de la seva darrera publicació, el llibre de relats Contrallums, i va esquivar la censura, explica Vidal al pròleg, perquè es va considerar que no atacava el dogma, la moral ni les insitucions del Règim, ja que l’autora hi descrivia «unes remembrances de la seva infància, l’hort i el jardí de casa seva a l’Empordà; les persones del seu afecte; les coses i els animals domèstics; les seves anècdotes i tot el que era de la seva intimitat i diversos contes, sentimentals uns, piadosos els altres. Tot amb una senzillesa captivadora.»
Entre aquestes estampes quotidianes, però, explica Blanca Llum Vidal, l’escalenca hi fa aparèixer una «sexualitat femenina, esplendorosa i lliure», com en la descripció d’una escampadissa de magranes «al·lucinatòria i onírica».
El primer i el segon Mosaic no es van arribar a publicar mai, però la recerca a l’Alfolí de la Sal ha permès recuperar aquests dos volums, que Club Editor també preveu editar.
Trotalibros també ha publicat aquesta tardor la tercera traducció al castellà de Solitud després de les fallides de Francisco Javier Garriga i Basilio Losada. La nova traducció és de Nicole d’Amonville Alegría, que ha s’havia encarregat de traduir al castellà Brossa, Gimferrer o Serés. D’Amonville és també la versió en castellà de l’antologia de relats De foc i de sang de Català, que en castellà es titula La púa de rastrillo i que ha publicat també Club Editor.
