El que es respira al teatre d'Olot

Una catifa estesa que ocupa tot l’escenari del Teatre Principal d’Olot, amb materials rescatats dels seus magatzems, com ara peces d’antics decorats, cortines, fustes o cartells és el punt de partida per a les dues propostes que el col·lectiu Nyamnyam porta aquesta setmana a la capital de la Garrotxa. La companyia, que fa un parell d’anys va instal·lar el seu centre de creació a Mieres, treballa sempre a partir del context per a construir propostes a mig camí entre el teatre i les instal·lacions que facin aflorar les relacions que s’estableixen en aquell espai i que sovint no són visibles.

Olot dedica un univers a Nyamnyam, una iniciativa amb què no només acull un muntatge concret, sinó que es fa un treball conjunt bé amb l’equipament o bé amb entitats de la ciutat. En el cas de Nyamnyam, s’ha fet tot un treball d’investigació per relacionar-se amb el Teatre Principal, amb el que s’ha anat acumulant durant anys als magatzems, però també amb l’equip que hi treballa, el sistema de funcionament o la història del mateix edifici i del seu entorn.

«El nostre treball rebusca en la memòria de l’espai, però també mira tot el que es projecta entorn dels objectes que hi trobem, no només volem fer la genealogia del lloc, sinó també fer-lo servir per a imaginar. És a dir, hi ha molta part de realitat, però també de ficció, perquè els objectes també són eines d’especulació», explica Ariadna Rodríguez, que forma Nyamnyam juntament amb Iñaki Álvarez.

En aquest sentit, posa com a exemple els tallers que es duran a terme avui amb l’alumnat de l’escola de Mieres i amb un grup de menors no acompanyats, que s’acostaran a alguns dels objectes emmagatzemats, «amb els quals no estan familiaritzats, per veure què es pot imaginar a partir d’ells o com s’hi relacionen, per jugar a pensar perquè allò es va crear, perquè no es va llençar, perquè és al magatzem des de fa anys...»

Tot aquest material recollit en un procés de llarg recorregut s’ha traduït en dues propostes: Inert?, que es veurà demà i està pensada per a espectadors a partir de deu anys, i Carboni 14, una activitat més sensorial i adreçada a públic a partir de set anys.

«És una instal·lació performativa, arribar al context on treballarem i obrir-ne els magatzems ja és tota una acció», afirma sobre les dues propostes, que ja es van poder veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

«La nostra idea és relacionar-los amb el context a tots els nivells: del material, de les persones, dels relats que hi ha...», apunta Rodríguez, que assenyala que el material trobat als magatzems conforma aquesta mena de tapís transitable. A partir d’aquests elements disposats sobre l’estora i material audiovisual i fragments textuals i sonors i de la intervenció de tres persones de l’equip del teatre, plantegen dues propostes artístiques «no participatives», perquè el públic hi pot caminar, seure o acostar-se als objectes, però no intervenir.

Inert? compta amb la sociòloga Blanca Callén, que fa «una conferència submergida» amb una reflexió conceptual de la relació amb els objectes i les seves traces, i també amb Carme Torrent, que amb Ariadna Rodríguez fa treball de moviment.

Pel que fa a Carboni 14, el públic hi entra descalç i és «molt més sensorial», perquè la catifa passa a ser «un espai de descoberta i experiencial» per rescatar les històries i els relats lligats al teatre.