Ni va durar dècades ni és un grup de pintors que pinten imatges bucòliques de forma innocent, ve a dir una exposició al Museu de la Garrotxa que revisa de forma crítica els tòpics que envolten la mal anomenada Escola d’Olot. La mostra, que arriba ara a la capital garrotxina procedent de la Fundació Vila Casas, porta l’eloqüent títol de L’Escola d’Olot. Una Fake News amb 150 anys d’història i es podrà visitar fins l’1 de maig. 

Comissariada per Xavier Palomo, reuneix obres dels germans Joaquim i Marià Vayreda i Josep Berga i Boix, entre molts altres artistes emmarcats històricament en aquesta escola pictòrica que va sorgir a l’últim quart del segle XIX. L’exposició, que inclou també peces de col·leccions privades, comença amb la pintura de Vayreda i arriba fins els anys 70 mostrant obra d’autors com Iu Pascual, Melció Domenge, Olivet Lagares, Josep Pujol o Leonci Quera. 

Rere el mite sostingut durant dècades que paisatgistes com els Vayreda o Berga i Boix dibuixaven paisatges edulcorats sense més intenció que retratar la natura, l’exposició planteja que compartien profundes creences religioses -la família Vayreda era carlista- i una visió conservadora de la societat que queda reflectida en els quadres. Aquesta empremta va ser després aprofitada pel feixisme, que va potenciar també aquesta idea de l’Arcàdia d’Olot. 

Tot i el missatge polític que apunta en les obres, la mostra reivindica aquests artistes, així com altres que han quedat amagats rere la gastada etiqueta de l’Escola d’Olot, que s’ha fet servir per marcar qualsevol pintura paisatgística feta a la Garrotxa. Això ha fet que quedessin ocultes, per exemple, la figura de Francesc i Raymon Vayreda, dissenyador de mobles i activista cultural durant la república. 

La mostra vol posar en valor cada moviment artístic, assenyalant que l’Escola d’Olot va acabar a finals del segle XIX i que des d’aleshores, l’art olotí ha estat molt més que imatges idíl·liques de prats i boscos.