«Quan acaba l’espectacle el públic ens felicita, perquè no sabien què havia passat, ningú els va explicar mai del tot el 23-F. I la gent jove al·lucina molt, perquè pensen "déu meu, que just que va anar!"», explica l’actor gironí Pep Cruz. Des que es va estrenar a l’abril al Teatre Lliure de Barcelona, unes setmanes després que es complissin quatre dècades de l’entrada al Congrés dels Diputats, l’intèrpret està immers en la gira de 23-F. Anatomia d’un instant, l’adaptació teatral que Àlex Rigola ha fet del llibre homònim de Javier Cercas. Després de voltar per Andalusia i Canàries i abans d’aterrar a Madrid, el muntatge es podrà veure aquest divendres al Teatre el Jardí de Figueres i dissabte al Teatre Municipal de Girona.

«Quan l’Àlex Rigola em va parlar del projecte vaig pensar que no se’n sortiria. La sorpresa va ser quan tot el material que m’anava enviant tenia sentit, i realment explicàvem la història sent fidels al llibre!», s’exclama Cruz, que assegura que l’espectador surt del teatre «sabent tot el que és possible saber del que va passar».

Els quatre intèrprets -Cruz, Miranda Gas, Eudald Font i Roser Vilajosana- fan de joglars, contacontes que narren l’acció i que en alguns casos personalitzen alguns dels actors més destacats d’aquell moment.

Globus, un pastís, disfresses d’unicorn i un rocòdrom al fons de l’escenari on es projecten imatges d’arxiu serveixen per convertir aquest relat a quatre veus en «una gran festa de pijames per celebrar que l’únic que se’n va sortir va ser el rei Joan Carles i els quaranta anys de dignificació de la monarquia gràcies a un cop d’estat».

Tres dels protagonistes

Rigola s’acosta a la Transició a través del teatre documental, prenent com a fil conductor el cop d’estat del 23 de febrer del 1981 i, sobretot, les figures del president del govern en funcions, Adolfo Suárez, el general Gutiérrez Mellado i el secretari general del Partit Comunista, Santiago Carrillo, asseguts als seus escons mentre els colpistes irrompien pistola en mà a l’hemicicle.

«L’Àlex ha tingut l’habilitat de saber treure la teatralitat del text d’en Cercas, perquè realment la imatge de tres homes asseguts als seus escons és molt potent, i més quan t’adones que tots tres havien estat convençuts antidemòcrates. És molt teatral i una paradoxa, són tres homes que han fet el pont. El director treu tota aquesta teatralitat sense trair el text ni la història», resumeix l’actor sobre un espectacle que «posa les febleses de la transició al descobert i permet assabentar-te de coses que no haguessis pensat mai que eren possibles».

«Quan va passar tot jo era a Arbúcies, fent teatre a l’institut. Fèiem escenes de Peer Gynt i quan vam acabar en Damià Escuder, que hi feia de professor, ens va venir a dir que havia passat alguna cosa molt grossa a Madrid. Fins que no vam ser a Girona no vam saber què havia passat», recorda l’actor, que assegura que «està claríssim que va trontollar tot i està claríssim que en aquest país no se sap ni donar un cop d’estat». «Tot això es fa evident a l’espectacle i ho fa més terrorífic», diu Pep Cruz.