Fa dos anys, quan Pedro Almodóvar va triomfar a la 34a edició dels Premis Goya amb el seu Dolor y gloria res feia suposar que el món trontollaria tan sols un mes després i que res tornaria a ser com abans. En aquest interval de temps interminable que ens separa d’aquell moment i avui mateix, dia que se celebrarà una nova cerimònia presencial dels guardons que atorga l’Acadèmia, el cinema espanyol ha hagut de patir en silenci la que probablement sigui una de les pitjors crisi de la seva història sense queixar-se massa perquè pràcticament tots els sectors es trobaven enfonsats a la misèria. Però no és moment de compadir-se de les ínfimes xifres de taquilla i la sensació que res no tornarà a ser com abans, toca posar bona cara, somriure i desfilar a la catifa vermella. Això és el que s’intentarà en aquesta nova gala dels Goya que torna a la normalitat, entre cometes, després del parèntesi que va suposar la cerimònia telemàtica de l’any passat dirigida per Antonio Banderas i María Casado.

Serà a València, al Palau de les Arts, i comptarà amb bona part dels guanyadors de la passada edició que no van poder recollir el premi a l’escenari, com és el cas de Patricia López Arnaiz (Ane), Nathalie Poza i Rozalén (La boda de Rosa), Pilar Palomero (Las niñas), Mabel Lozano (Biografia del cadáver de una mujer) i Salvador Calvo (Adú). També hi haurà una important presència de l’audiovisual valencià (Inma Cuesta, Ana Milán, Arturo Valls, Paula Usero) i l’esperit de Luis García Berlanga després de la celebració del seu centenari segurament voltarà a l’ambient.

No hi haurà presentadors o conductors oficials, i sí un munt de cares conegudes del nostre cinema que aniran donant pas a les diferents categories. Com sempre es barrejaran les noves generacions i les més veteranes. Unes representades per Jaime Lorente, Mina El Hammani, Carolina Yuste o Eduardo Casanova i, les altres, per Charo López, Vicky Peña, Ángela Molina, Belén Rueda, Juana Acosta, Carmen Machi o Nawja Nimri. També hi participaran Antonio Banderas i la cineasta afganesa Sahraa Karimi; i hi haurà actuacions musicals. Per ara, han confirmat la seva assistència Joaquín Sabina, Leiva i Luz Casal, i com a darrera novetat, C. Tangana al costat de la trombonista catalana Rita Payés. A més, l’esdeveniment s’obrirà amb un número protagonitzat per Bebe, Jedet i Cristina Castaño. L’humor vindrà de part del duo Pantomima Full format per Alberto Casado i Roberto Bodegas a través d’un dels seus esquetxos.

Dos dels moments més esperats de la nit, sens dubte seran els que corresponen als Goya d’Honor, el de José Sacristán i el recent inaugurat guardó internacional, que anirà a parar a Cate Blanchett, que, juntament amb Penélope Cruz i Javier Bardem, portarà Hollywood a València. L’actriu serà la protagonista de la propera pel·lícula de Pedro Almodóvar, l’adaptació de la novel·la de Lucía Berlín, Manual para las mujeres de la limpieza, per això estrenarà per partida doble vinculació amb Espanya. La cerimònia començarà a retransmetre’s a les 22 hores (La 1), serà dirigida per Dani de la Torre (La unidad) amb guió de Bárbara Alpuente, Ángela Armero, Nuria Roca i Alberto López i el primer dels 31 premis a lliurar-se serà el de millor so. Pel que fa als favorits, sembla que no hi haurà gaires sorpreses després que El buen patrón es convertís en la pel·lícula més nominada de la història d’aquests guardons, amb 20 candidatures. Estrany seria que no arrasés, fins i tot més del que ho va fer fa vint anys Los lunes al sol que va aconseguir cinc premis. Aconseguirà El buen patrón superar el rècord de les catorze estatuetes que va aconseguir Mar adentro? Aquesta sembla l’única incògnita.

També falta saber si per primera vegada Penélope Cruz i Javier Bardem recolliran junts una estatueta, ella per Madres paralelas i ell per El buen patrón, encara que de moment, l’únic consol serà veure junts els quatre espanyols que opten als Oscars abans que això passi a la cerimònia de l’Acadèmia de Hollywood, és a dir Penélope Cruz, pel seu paper de Janis a la pel·lícula de Pedro Almodóvar, Javier Bardem per la seva interpretació de Desi Arnaz a Being the Ricardos, Alberto Iglesias per la banda sonora de Madres paralelas i Alberto Mielgo pel curtmetratge d’animació The Windshield Wiper. En clau gironina, Isa Campo opta al millor guió per Maixabel, fent tàndem amb Icíar Bollaín. I Las leyes de la frontera, basada en el llibre de Cercas, opta a sis guardons.