El segon llargmetratge de la realitzadora Carla Simón, Alcarràs, es va projectar ahir en la secció oficial de la Berlinale. La cineasta es gradua així al certamen esperonada per l’èxit amb què el festival va rebre la seva òpera prima, Estiu 1993, rodada a la Garrotxa. La pel·lícula torna a endinsar-se en la pèrdua, en aquest cas, d’un model de vida familiar basat en l’agricultura. El preu de la fruita, l’especulació i les energies renovables fan de motor d’un film que interpreten actors no professionals.
El film narra la història de l’última collita de fruita d’una família a una finca d’Alcarràs abans que s’hi instal·lin plaques solars. Com el seu primer llarg, la història parteix d’una experiència personal, la mort del seu avi. «La marxa del meu padrí, que sempre havia treballat al camp, em va fer posar en valor el seu llegat i vaig preguntar-me si realment aquells arbres hi serien per sempre. I la resposta, segurament, és que no», reflexiona la cineasta, que és la segona representant del cinema català en la secció oficial de la Berlinale, juntament amb el gironí Isaki Lacuesta, que dilluns va presentar-hi Un año, una noche.
Dos films i un curt a competició
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va viatjar ahir a Berlín per donar el seu suport als cineastes catalans presents en la Berlinale, amb dues pel·lícules i el curt Agrilogistics de Gerard Ortín a competició en un «any excepcional» per a les produccions catalanes, segons va subratllar.
