Alcarràs, de la directora catalana Carla Simón, va conquistar ahir dimecres l’Os d’Or de la 72a edició de la Berlinale. Simón (Barcelona, 1983, però criada durant la infància i la joventut a Les Planes) havia commogut públic i premsa amb la seva magistral immersió al món amenaçat del petit agricultor, i des de la seva projecció dimarts havia entrat a l’elegit grup de favorites per al premi. El seu repartiment està format per actors no professionals de les comarques de Lleida, i té prevista la seva estrena a sales espanyoles a la primavera. En concret arribarà el 29 d’abril i el cinema Truffaut de Girona ja ha anunciat que la projectarà.
El jurat oficial que va atorgar la il·lustre victòria a Alcarràs estava format per M. Night Shaymalan, Karim Aïnouz, Saïd Ben Saïd, Anne Zohra Berrached, Tsitsi Dangarembga, Ryusuke Hamaguchi i Connie Nielsen. La realitzadora va dir en recollir el premi que es considera «filla d’aquest lloc», la Berlinale, on el 2017 va guanyar el premi a la millor òpera prima per Estiu 1993. És «la meva llar del cinema», va assegurar, i va fer broma de mudar-se a Berlín, ja que cada vegada que acudeix al festival «ocorre alguna cosa especial». Simón va donar les gràcies al seu equip, al «meravellós» elenc d’actors no professionals que «van donar i posar la seva ànima» en aquesta pel·lícula, i a la seva família, que cultiva préssecs a Alcarràs (Lleida) i li ha servit d’inspiració.
La directora va dedicar el premi a «les petites famílies d’agricultors que cultiven la terra cada dia perquè aquesta fruita arribi als nostres plats». A Alcarràs la família Solé es reuneix després de dècades cultivant les mateixes terres, per realitzar la que probablement sigui la seva última collita, ja que, després de la mort del propietari de les mateixes, el seu fill vol arrencar els arbres per dedicar el terreny a un negoci més lucratiu: la instal·lació de panells solars. Mentre alguns dels membres de la família Solé es resisteixen a la idea, altres creuen que no queda cap altra que encaixar tan bé com sigui possible la nova situació, unes postures antagòniques que deriven en una crisi familiar.
El lliurament dels premis de la 72a edició del festival de cinema posa fi als sis dies de presentació dels films a concurs, amb un total de 18 aspirants a l’Ós d’Or de la secció oficial. Un año, una noche, del gironí Isaki Lacuesta, va quedar fora del palmarès.
Simón és la primera directora catalana i espanyola que aconsegueix el preat guardó. El primer Ós d’Or espanyol el va rebre el 1960 César Fernández Ardavín per El lazarillo de Tormes. Anys més tard, el certamen va atorgar un triple premi el 1978 a Emilio Martínez-Lázaro per Las palabras de Max, a Tomás Muñoz pel curt Ascensor i a José Luis García Sánchez per Las truchas. El 1981 va premiar Carlos Saura per Deprisa, deprisa i dos anys més tard Mario Camus per La colmena.
