La fabricació de la història i el llenguatge que es fa servir per explicar-la centren Y los huesos hablaron, el projecte que el col·lectiu empordanès Societat Doctor Alonso dedica a les desaparicions i les fosses comunes a partir de l’experiència de la Guerra Civil i Mèxic. La companyia de Pontós el porta demà (20.00) al Teatre Municipal de Girona mentre treballa en la seva nova proposta, que estrenarà aquest març a Ginebra.

Estrenat ara fa cinc anys, «lamentablement no ha perdut vigència», explica un dels responsables de la dramatúrgia, Tomàs Aragay, perquè «en aquest país el problema de les fosses encara és ben palès». Aquest llegat soterrat de la Guerra Civil es relliga amb l’actualitat mexicana, on «el conflicte és encara més cru i present, perquè la gent continua desapareixent i les famílies han de fer la seva pròpia recerca». 

«Són dues realitats diferents, però que comparteixen un conflicte i unes víctimes que no poden rebre justícia ni un comiat», resumeix l’integrant de Societat Doctor Alonso, que va treballar amb la companyia mexicana Teatro de Babel per aquest muntatge.

El projecte va néixer com una reflexió sobre el relat de la història i com es transforma el llenguatge amb el temps: «el llenguatge pot servir per explicar la realitat, però també per ocultar-la i transformar-la i hi ha una reutilització de les paraules per explicar la història d’una determinada manera». «El llenguatge és una arma molt poderosa, tant per dir la veritat com per amagar-la, i la història de cada país l’expliquen els guanyadors, tan esbiaixada com els interessa», diu Argay, assenyalant la importància de les imatges i el discurs per fixar la memòria.

Amb quatre intèrprets a l’escenari, l’espectacle té «una gramàtica entre visual, ballada i textual» i gira entorn de quatre conceptes: la vergonya, la guerra, l’estat i el testimoni. Aquestes idees s’han treballat amb el que defineixen com l’excavació de paraules, una tècnica per «construir una conversa entorn sola d’una paraula i redescobrir el seu significat sense tots els a prioris culturals que tenim sobre ella». Ahir i avui en fan tallers, una activitat batejada com El desenterrador. 

«A partir d’aquesta tècnica fem uns textos molt poètics, construïts a partir de la veu coral, és com un monòleg fragmentat en mil veus», explica Aragay, una de les meitats de Societat Doctor Alonso juntament amb Sofía Asencio, que aquí dirigeix. Aquests discursos es combinen amb poesia espanyola de l’època, escenes més físiques com una dansa dels morts i música feta amb ossos d’animals. 

A més, l’arqueòleg forense de Sarrià René Pacheco, un dels màxims especialistes internacionals en l’exhumació de fosses comunes, també intervé en l’espectacle, o bé físicament o bé en forma de gravació, com passarà a Girona perquè actualment està treballant a Mèxic. «René Pacheco és una de les millors persones per contar què representa treure uns ossos de terra i la catarsi que representa, com això ajuda a tancar les ferides. El que explica és esfereïdor i revelador», diu Aragay.

L’aire compartit, el protagonista del muntatge que estrenaran a Ginebra al març

Societat Doctor Alonso es va instal·lar fa vint anys a l’Empordà, i en fa quinze que són a Pontós, des d’on van impulsar el festival Mapa juntament amb Ernesto Collado. Aquests dies la companyia ha fet una residència tècnica al Canal de Salt per acabar de polir Hammamturgia, una peça que s’estrenarà el 16 de març a Suïssa i que té previst fer parada al Teatre Nacional de Catalunya i Madrid, entre altres escenaris.

Es tracta d’un espectacle «molt visual i que demana molta observació per veure la transformació màgica i invisible que l’aire fa de les coses» creat a partir dels hammams, perquè «són llocs amb un ambient compartit entre cossos, on les condicions ambientals canvien i l’espai i el cos es transformen».

En aquest sentit, detalla Aragay, han construït un espai on el públic haurà d’entrar per observar «transformacions i moviments que tenen molt a veure amb l’aire i la seva densitat». «Hem treballat molt la idea de l’aire que compartim, per recuperar tot el que no vam compartir durant el confinament».