Establert actualment a Salt, Momi Maiga s’ha convertit en una de les noves sensacions del panorama musical. Procedent dels reconeguts músics de la família Cissokho, el seu virtuosisme amb la Kora (un instrument de 22 cordes de la regió de Senegal on va créixer), així com la seva fluïdesa vocal queden patents a «Nio», una coproducció de la Fira Mediterrània de Manresa, La Marfà i Olot Cultura, en la qual fusiona cultures al costat d’Aleix Tobias, Carlos Montfort i Marçal Ayats, que demà divendres (20 h) presenta a l’Auditori de Girona
Com va arribar a convertir-se en un virtuós de la Kora?
Tota la meva família la tocava i jo des dels 6 anys. El meu oncle me’n va regalar una de petita, i des de llavors que no he deixat de tocar-la mai.
Arribar a dominar aquestes 22 cordes no deu ser gens senzill…
No ho és, però és el costum. Si ara hagués de tocar una arpa, tampoc em seria fàcil. Però amb els anys, n’aprens.
Com definiria la seva proposta?
És una fusió de moltes cultures. Em baso en les meves arrels i la intento fusionar-les amb els ritmes que em trobo. Jo parlaria de músiques del món.
Amb la música, el diàleg entre cultures és més fàcil?
Absolutament. És la manera més fàcil. Sempre amb amor i respecte per cada cultura i origen. És increïble com la música pot arribar a ajuntar gent de diverses cultures de manera natural. Des que vaig arribar aquí sempre em va resultar molt fàcil de treballar i dialogar amb la música. És un llenguatge internacional.
La seva música no és precisament la que sona a les ràdios comercials. Quin és el secret del seu èxit?
Crec que el secret és la gent. Al final, les persones que estan oberta a escoltar altres tipus de música i connectar amb altres cultures. El que és important és que al públic li agradi escoltar el que faig.
Hauríem de prestar més atenció a la cultura musical d’Àfrica?
Sí, és clar. Àfrica està plena de cultures diferents i totes elles tenen molta riquesa. A la regió on vaig néixer hi ha més de quinze llengües i cadascuna té les seves músiques i la seva cultura musical.
«Nio» significa «ànima», en llengua mandinka. L’ànima és allò que realment ens defineix com a individus?
Sí. Tots tenim ànima, no només els humans sinó també els animals i la vida en general. Vaig titular el disc així perquè a les cançons parlen de valors i de vida. No es pot parlar de la vida sense parlar de l’ànima. Els dos conceptes van junts.
Recentment, ha participat en un projecte que combina fotografia i música i que ha servit per celebrar els 50 anys de Metges Sense Fronteres. Com va viure aquesta experiència?
Ha estat una experiència molt nova i molt interessant. Agraeixo molt que pensessin en mi i estic molt content de poder col·laborar en aquesta lluita. A més vaig poder fer una col·laboració amb la Judit Neddermann, a qui admiro molt.
