«Quan treballàvem a Anglaterra, ens sobtava molt que quan hi havia un nu en un espectacle, t’avisaven abans d’entrar-hi, per la por que algú s’ofengui. Això aquí no passa, però et genera preguntes com a creador i com a espectador», explica Albert Pérez Hidalgo, de la companyia Atresbandes. El col·lectiu, juntament amb Bertrand Lesca & Nasi Voutsas, porten demà a la sala La Planeta de Girona l’espectacle It don’t worry me, una proposta sobre les tensions entre l’art i la correcció política amb què es van endur el premi de la crítica Noves Tendències l’any passat. L’espectacle és fruit de la relació entre dos col·lectius que han anat coincidint en diferents contextos de l’escena contemporània europea.

It don’t worry me convida l’espectador a veure una obra de teatre comentada pels mateixos intèrprets, com si fos una retransmissió esportiva, el que dona peu a reflexionar sobre tot el que passa en escena «i els seus múltiples significats estètics i polítics», explica Albert Pérez. Els comentaris són en anglès -«un anglès molt senzill i fàcil de seguir»-, però qui ho vulgui també pot seguir l’espectacle amb uns auriculars amb traducció simultània.

Tot plegat funciona com un joc sobre l’ofensa i els seus mecanismes i quina responsabilitat té l’artista en la recepció d’allò que creen. «És un debat inevitable en el món de l’art, cada cop hi ha més tendència a ser curosos amb el que es representa en escena», diu l’integrant d’Atresbandes, que assenyala que això es fa especialment evident en el cas del teatre, «és intrínsec, perquè tens el jutge a davant».

«La correcció política és un tema que quan fas teatre inevitablement la tens sobre la taula, perquè encara que vagis al teu rollo, és una art viva amb confrontació directa amb el públic i no pots evitar pensar en què passarà, amb pors i certeses sobre com interpretarà el públic el que fas», diu Pérez Hidalgo, que assenyala que amb aquest espectacle també volien abordar «el sobrecomentari» que «a vegades frega el ridícul» en el camp de l’art.

«Això es veu especialment en l’art abstracte, perquè permet una llibertat en la interpretació i acaba generant més discurs i també més crítica», assenyala.

Cicle Paranormals

Tot i representar-se a La Planeta, It don’t worry me forma part de la programació del Teatre Municipal de Girona. Aquesta temporada ha engegat el cicle Paranormals, un projecte que ofereix propostes més trencadores i de creació contemporània, més enllà de l’edifici de la plaça del Vi. Tot i el caràcter eclèctic del cicle, que busca costar-se als joves, és per a tota mena d’espectadors. 

Frederica Montseny per partida doble

La Sala La Planeta també acull aquesta setmana dues propostes del director i dramaturg gironí Ferran Joanmiquel entorn de la figura de Frederica Montseny. Divendres serà el torn de la lectura dramatitzada Dones que parlen, un text en el que Joanmiquel imagina possibles converses entre Frederica Montseny i altres dones rellevants dels moviments anarcosindicalistes i republicanes i dones del bàndol nacional. Aquesta obra, guardonada als premis Literaris Ciutat de Sagunt, parla de derrotes, d’oportunitats perdudes, de frustracions per ideals no realitzats, però també de la necessitat de recuperar la lluita i d’apostar per la reconciliació.

Dissabte i diumenge l’actriu Sílvia Escuder es torna a posar a la pell de la política i activista pel monòleg Cent dies i cent vides, estrenat en la darrera edició de Temporada Alta. L’espectacle aporta llum sobre la cara més humana de la primera ministra de l’estat espanyol a partir del periple que ella i la seva família van viure després de la guerra.