La Girona quinqui que Javier Cercas va evocar a Las leyes de la frontera serà una de les protagonistes de la gala dels premis Gaudí d’aquest diumenge. L’adaptació cinematogràfica de la novel·la, dirigida per Daniel Monzón i rodada, en part, a Girona i l’Estartit, encapçala el rànquing de nominacions dels premis del cinema català i hi arriba esperonada per l’èxit als Goya, on es va endur cinc dels sis guardons als que optava. 

«No esperàvem ser la segona pel·lícula més premiada de la nit, anàvem a la cerimònia amb ganes de retrobar-nos amb els companys i ens vam trobar aquesta inesperada alegria», assegura el productor gironí Edmon Roch sobre els guardons al millor guió adaptat, actor revel·lació, maquillatge i perruqueria, disseny de vestuari i direcció artística. 

Roch defineix el triomf als Goya com «una festa per a tots els que vam fer la pel·lícula», perquè «representa el reconeixement per part dels companys de la professió en moltes categories que fan que la pel·lícula sigui el que és, per l’acabat, la solidesa i l’autenticitat». Ara es manté prudent amb els Gaudí, assegurant que «el premi ja són les tretze nominacions, perquè representen la bona feina de tot l’equip». 

«Abans els premis eren un enorme revulsiu a nivell de taquilla i moltes pel·lícules tenien una segona vida després dels Goya. Ara, amb la pandèmia i el canvi d’hàbits no és tan espectacular, però sí que es nota un augment de l’interès per part del públic», explica el productor, que posa com a exemple el pas de Las leyes de la frontera pel cicle Gaudí en les darreres setmanes, amb un centenar de pantalles a Catalunya i «una afluència de públic més alta de l’esperada». O a Netflix, on va arribar al novembre entrant directa a la llista de films més vistos i ara hi ha tornat. 

Netflix ha estat la companya de viatge del film en la seva aventura internacional. En la seva arrencada també es va colar entre els films més vistos en llengua no anglesa a nivell mundial, en segona posició, i es va situar en primer lloc en països com Nova Zelanda, Xipre, Marroc o Tailàndia. 

Villaronga i Roquet, destacats

Las leyes de la frontera lidera la llista de nominacions, amb 13, però està seguida de molt a prop per El ventre del mar d’Agustí Villaronga, que només en té una menys, 12, i Libertad, de Clara Roquet, que en suma 11. 

A la categoria de millor pel·lícula hi competiran quatre produccions en català: El ventre del mar, una història d’època sobre la supervivència d’un grup de nàufrags d’un vaixell que dialoga amb l’èxode massiu de refugiats cap a Europa; Sis dies corrents, en què Neus Ballús juga amb els límits entre el documental i la ficció per explicar una setmana de feina de tres lampistes; el film de terror Visitant, que suposa el debut en el llargmetratge del director valencià Alberto Evagelio i Tros, òpera prima de Pau Calpe Rufat, un relat rural que posa el focus en les patrulles nocturnes de pagesos per evitar robatoris de maquinària agrícola.

Pel que fa a la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana, hi opten, a més de Las leyes de la frontera, Libertad, que retrata la relació d’amistat enter una noia d’una família benestant i la filla de la cuidadora immigrant de la seva àvia; Mediterráneo, sobre l’ONG Open Arms, i Tres, protagonitzada per una dissenyadora de so que comença a experimentar un estrany retard entre el que veu i allò que sent.

En l’apartat de millor direcció competiran la debutant Clara Roquet, que ja té dos Gaudís pel guió de 10.000 km i el curt El adiós, amb tres veterans: Ballús, guanyadora de quatre guardons amb La plaga; Villaronga, que aspira a revalidar l’èxit de Pa negre i Monzón, que ja va optar al premi amb El Niño. 

A l’apartat interpretatiu destaquen quatre nominacions per Mediterráneo, les tres nominacions femenines de Libertad -per a la begurenca Maria Morera com a protagonista i Nora Navas i Vicky Peña com a actrius de repartiment- i les candidatures dels actors de Sis dies corrents. Són Mohamed Mellali com a protagonista i Valero Escolar com a secundari, dos lampistes professionals que ja van conquerir al festival de Locarno amb el reconeixement a la millor interpretació masculina.

Per segon any consecutiu, les nominacions femenines superen les masculines. Les dones finalistes representen el 54% del total, enfront a un 46% d’homes.