La 14a edició dels Premis Gaudí va consagrar ahir la diversitat del cinema català i el cinema realitzat per dones. Sis dies corrents, de Neus Ballús, i Libertad, de Clara Roquet, es van emportar els principals premis en una cerimònia que va deixar també palès el clam de la professió contra la guerra a Ucraïna i en la qual la begurenca Maria Morera va guanyar el premi a la millor actriu per Libertad. Paral·lelament, la pel·lícula de Daniel Monzón Las leyes de la frontera, rodada parcialment a Girona, que aspirava a 13 guardons, en va obtenir només alguns: direcció artística, vestuari, maquillatge i perruqueria. Però, almenys, sí que compta amb el suport del públic, ja que són més de 20 milions d’usuaris els que han vist el film a Netflix després d’una estrena tèbia en sales. Carla Simón, que va guanyar l’Ós d’Or a Berlín per Alcarràs -el seu film no ha arribat a temps per entrar a la convocatòria d’aquest any-, tampoc es va perdre la festa i va ratificar l’apoderament de la mirada femenina al cinema amb l’entrega d’un premi.
La pel·lícula de Ballús (La plaga, Staff only) és un film creat gairebé exclusivament per dones que retrata la societat i els seus prejudicis a través del món masculí de tres electricistes. Amb ell es va emportar el premi a la millor pel·lícula en català, millor direcció, millor actor, Mohamed Mallali, i millor actor secundari, Valero Escolar. Cap dels dos és professional i aquest matí, després del sarau dels Gaudí, entren a les vuit a treballar com a lampistes. I encara que el cine no és la seva professió, és la segona vegada que recullen un guardó. La primera va ser al festival de Locarno. Sis dies corrents també va aconseguir el guardó de muntatge, tasca signada per Ballús i Ariadna Ribas.
Triomf de Libertad
Libertad, primer film de Clara Roquet (guionista de pel·lícules com 10.000 kilómetros, Petra, Els dies que vindran, que ja va obtenir un Goya com a millor direcció novell), va ser reconeguda com a millor pel·lícula en llengua no catalana, millor guió, millor actriu (Morera) i millor fotografia per a Gris Jordana. El premi a millor actriu secundària va ser per a Ángela Cervantes per Chavalas, un altre film molt femení signat per la debutant Carol Rodríguez.
Com a millor documental i millor pel·lícula per a televisió, els acadèmics també es van decantar per creacions de dones. En aquesta darrera categoria, Laura Mañá va triomfar amb el seu retrat de la primera dona que va ser ministra a Espanya durant la Segona República: Federica Montseny, la dona que parla. Per part seva, el treball d’Alba Sotorra, El retorn, la vida després de l’ISIS, centrat en l’esforç de cinc dones occidentals que intenten refer la vida després d’haver dedicat la seva joventut a l’organització terrorista, es va emportar el premi al millor documental. També un relat protagonitzat per dones, aquestes d’origen marrroquí, Farrucas, del realitzador Ian de la Rosa, va vèncer com a millor curtmetratge.
Per la seva banda, El ventre del mar, d’Agustí Villaronga, amb 12 nominacions, finalment no va obtenir cap guardó. El director de films com Pa negre ni tan sols va pujar una vegada a l’escenari central circular, a tocar del públic, que per primera vegada estava assegut còmodament al voltant de taules a la Sala Oval del Mnac. També se’n va anar sense cap premi Tros, de Pau Calpe, productor que s’ha posat darrere de la càmera.
En canvi, com va passar als premis Goya, Mediterráneo, la pel·lícula de Marcel Barrena que explica l’origen d’Open Arms, sí que es va emportar diversos premis. El film, una història dura i tendra amb Eduard Fernández encarnant Òscar Camps, fundador de l’oenagé, va aconseguir el premi especial del públic, efectes visuals, música original i direcció de producció. Tampoc se’n va anar amb les mans buides Tres, pel·lícula de Juanjo Giménez sobre una especialista en so amb problemes d’audició, que es va emportar un Gaudí cantat: el de millor so. També estava clar el premi honorífic, que va recaure en el director de fotografia Tomàs Pladevall, que va protagonitzar un altre moment emotiu en recollir el guardó de mans de Mercè Sampietro i Josep Maria Pou.
