Vuit anys després de la polèmica compra fons d’art Santos Torroella, Girona mostrarà per primera vegada aquest estiu unes 150 obres de la col·lecció del crític, historiador i poeta. L’exposició, que es podrà veure a les sales temporals del Museu d’Història de Girona, és, segons l’Ajuntament, només un 10% de l’ampli llegat de Santos Torroella, un fons que acabarà tenint un lloc d’honor al Museu d’Art Modern i Contemporani que es preveu inaugurar a la Casa Pastors, no abans del 2026.
L’exposició es veurà de juliol a desembre i, amb una tria de les prop de 1.400 obres d’art i 30.000 documents atresorats per Rafael Santos Torroella, resseguirà els camins de les avantguardes des de principis del segle XX i fins als anys 60 a Catalunya i Espanya.
«Poques vegades una col·lecció particular permet fer aquest recorregut extens i ambiciós», assenyala el comissari de la mostra, Jaume Vidal, juntament amb Rosa Maria Gutiérrez.
Amb Salvador Dalí, Joan Miró i Pablo Picasso com a leivmotiv, han plantejat la mostra com «un gabinet de col·leccionista», amb un discurs que faci dialogar obres d’artistes com Francis Picabia, Antoni Tàpies o Mathias Goeritz amb el bast patrimoni documental del fons, que inclou fotografies, correspondència o publicacions que Santos Torroella va acumular en el seu paper de promotor i recuperador de les avantguardes després de la guerra. La mostra arrencarà amb els referents intel·lectuals de Santos Torroella i de l’avantguarda del país, posant l’accent en l’arribada dels artistes exiliats a principis del segle XX i la seva relació amb l’escena artística local, i els inicis del surrealisme a través de figures com Salvador Dalí o Ángeles Santos Torroella.
La represa de les avantguardes després de la guerra civil centrarà el «nucli fort» de l’exposició, el segon tram, fixant-se especialment en l’editorial Cobalto, dirigida pel mateix Santos Torroella, que va publicar els primers llibres de Dalí i Miró després del conflicte i va donar el primer impuls a Dau al Set.
Finalment, l’art dels anys 50 i 60 centrarà el darrer bloc de l’exposició, per mostrar l’apropiació que la dictadura va fer de l’art d’avantguarda i l’esclat d’una nova generació d’artistes, com Rafael Bartolozzi o Francesc Artigau.
L’exposició dedicada al fons Rafael i Maria Teresa Santos Torroella és la primera de les tres mostres que l’Ajuntament de Girona organitzarà en tres anys per difondre el fons municipal d’art contemporani.
La segona, que es podrà veure entre l’octubre de l’any vinent i el maig del 2024, es dedicarà a la col·lecció del crític i promotor d’art Àngel Marsà, que compta amb 913 peces d’art que l’Ajuntament té en dipòsit des de 1992.
La tercera, que es farà entre octubre del 24 i el maig del 2025, girarà al voltant de la col·lecció personal de l’artista Josep Niebla. Són 582 obres que el pintor, mort recentment, va recopilar al llarg de la seva vida a través de compres o intercanvis amb galeries i altres artistes.
A més de conferències i l’edició dels catàlegs, aquestes exposicions aniran acompanyades d’un projecte específic de museu virtual. S’estan digitalitzant totes les peces i documents que integren els tres fons db’art -amb el de Santos Torroella, ja s’ha fet- per posar-los a l’abast de la ciutadania.
Com a mínim, el 2026
Integrat per 8.782 peces d’art provinents de donacions, dipòsits i compres, el fons municipal ha de ser el pinyol del Museu d’Art Modern i Contemporani de la Casa Pastors. Segons el regidor de Cultura i vicealcalde, Quim Ayats, aquest cicle expositiu ha de «visualitzar la força» de la col·lecció i «obrir el camí» cap al museu, que no obrirà com a mínim fins l’any 2026.
Aquest any se’n preveuen acabar les intervencions arqueològiques, i durant el 2023 i 2024 fer-ne les obres d’adequació. Després, serà el moment de concretar-ne el projecte museístic i traslladar-lo a les sales.
«Volem que es creïn discursos entre les obres i que, a més a més, aquestes exposicions serveixin per mostrar el paper que pot jugar el museu», concretava ahir la directora de Museus del consistori, Carme Sais.
