Després d'ajornar-se el 2020 a causa de la pandèmia, l'actuació del prestigiós tenor Juan Diego Flórez al festival de Cap Roig l'estiu passat es va convertir en una nit dedicada a lluitar contra els elements, fins i tot amb una tempesta elèctrica que va impedir-li fer els bisos. Amb l'experiència d'aquestes turbulències, el seu pas avui per Girona li devia semblar una bassa d'oli: a sopluig, amb la covid a la baixa i davant d'un públic totalment entregat a la causa.
Entre una escala la setmana passada a Munic amb Lucia di Lammermoor i el seu pas per Düsseldorf amb La Traviata el pròxim dissabte, Flórez ha debutat aquest vespre a l'Auditori de Girona, tot un cop d'efecte que situa l'equipament en una altra lliga de la mà d'un dels millors tenors del món.
Acompanyat a l'escenari per la pianista francesa Cécile Restier, Juan Diego Flórez ha interpretat fragments d'òperes i algunes composicions de cambra dels principals compositors belcantistes.
Tres cançons de Schubert, tres de Bellini i dues àries de Rossini han marcat la primera part, mentre que ha arrencat la segona meitat del programa amb tres cançons de Tosti. Tot seguit, ha passat a l'òpera amb Donizetti, Verdi i Puccini.
Així, a la sala Xavier Montsalvatge hi han sonat passatges d'alguns dels grans rols d'un artista que va debutar als 23 anys a l'Scala de Milà i que des de llavors no ha deixat de sumar reconeixements i actuacions als principals escenaris lírics del món, com la Royal Opera House de Londres, l'Òpera de Viena o el Gran Teatre del Liceu.
Entre peça i peça, mirada al cel, lleu somriure i alguna petita inclinació de cap en agraïment als aplaudiments dels assistents, embadalits per una veu d'un nivell superior.
No s'hi ha dirigit fins als bisos, guitarra en mà, per interpretar una cançó napolitana, Core 'ngrato, i un tema "molt adequat pel temps en què vivim", Sólo le pido a dios, després de dir-los que havien estat "un públic meravellós". Ha acabat amb Cucurrucucú paloma i tornant a l'òpera, mentre alguna bandera del Perú onejava a la platea.
