Amb les entrades exhaurides des de fa setmanes, la cantant Zaz va reivindicar ahir a la nit amb totes les forces la famosa joie de vivre que, diu el tòpic, tant dominen els francesos. L’estrella més rutilant que ha donat la música francòfona darrerament es va plantar a l’Auditori de Girona amb ganes d’entregar-se en el darrer dels sis concerts que ha ofert per l’Estat en menys de deu dies per presentar el seu darrer disc, l’introspectiu Isa.
Sorgint d’entre el públic, Isabelle Geffroy, la dona rere les tres lletres, va arrencar prop de dues hores de concert en què va repassar els seus nous temes -de les inicials Les jours heureux i Imagine a Les chants des givres-, però també va reprendre els aires de swing i cabaret que la van fer famosa ja fa una dècada, amb l’ovacionada Je veux, Oublie Loulou o Qué vendrà, una de les moltes cançons que el públic va escoltar dret.
Fins i tot hi va haver temps per parlar en català gràcies a unes notes a terra; per versionar Maurice Chevalier amb Paris sera toujours Paris i pel gran hit de les comparses estudiantils, Clavelitos, que va conèixer a través de la seva mare, professora d’espanyol.
La gal·la, que lluïa una granota brillant i no va deixar de fer saltironets durant tota l’actuació, va entonar Avec son frère per reivindicar la música com una via per canviar les coses en una nit en què no va obviar les referències a la guerra.
La tendresse, Si jamais j’oublie o Éblouie par la nuit també van sonar al concert, una de les cites més destacades del vintè aniversari del Black Music Festival juntament amb el recital del guitarrista Cory Wong.
Amb La vie en rose va tancar una vetllada que, carismàtica, lluminosa i totalment bolcada en l’espectacle, va dedicar a encomanar l’alegria de viure.
