Ho declarava ahir a aquest diari el mateix Rafel Bruguera: «La història de l’Escala dels segles XVIII i XIX, difícilment es pot entendre sense la nissaga Maranges i els seus descendents, els Olivera». Una història que encara està per explicar, però a la que Bruguera en fa el que ell en diu modestament «una aproximació» amb el llibre Els Maranges. Una nissaga d’escalencs il·lustres i influents, que presentarà el 3 d’abril a l’Alfolí de l’Escala.
De fet, la història dels Maranges va més enllà de l’Escala i permet entendre també bona part de la de Catalunya, fins i tot de més lluny. No en va, entre els descendents dels primers Maranges hi trobem un diputat a Corts, el primer alcalde de l’Escala, un redactor de la Constitució espanyola de 1869 -la Gloriosa- que donaria peu a la primera República, un militar que als 19 anys ja va destacar en la defensa dels setges de Girona i que amb el temps va prendre part en el pronunciament de Riego, o una monja que va fundar la congregació de les Filles de Sant Josep. Fins i tot el general Prim va ser amic d’aquesta família liberal, que provenia de la il·lustració. A l’Escala es conserva la casa Maranges, qualificada bé cultural d’interès local, al carrer que porta el mateix nom.
El llibre de Bruguera es divideix en tres parts: una aproximació a la història de l’Escala dels segles XVIII i XIX, l’arribada i assentament dels Maranges, i una darrera part en la qual es desenvolupen cinc biografies de descendents d’aquesta família. D’on provenia aquesta família que va arribar a tenir tant protagonisme social, polític i econòmic? Les investigacions de Bruguera l’han portat fins al primer Maranges que es va instal·lar a l’Escala, quan aquesta ni tan sols era vil·la, sinó un port d’Empúries. Va ser Domènec Maranges, nascut a Puigcerdà l’any 1642, qui després de casar-se el 1669 a Sant Feliu de Pallerols, va arribar a l’actual l’Escala l’any 1671, atret per les facilitats que el comte d’Empúries oferia per poblar aquestes terres. La resta, és història. I l’explica Rafel Bruguera.
Un sabater que va fer fortuna gràcies a uns quants matrimonis
Domènec Maranges, el primer Maranges que va arribar a l’Escala, era un simple sabater de Puigcerdà de 29 anys, acabat de casar. Més endavant es va convertir en negociant, però la seva fortuna la va fer d’una manera si més no curiosa: va enviudar tres vegades i se’n va casar quatre. Amb la particularitat que es va casar sempre amb vídues que ja disposaven de considerable fortuna. Costa de dir si el sabater va tenir desgràcia o sort amb els matrimonis, perquè si bé les esposes se li anaven morint, també anava engreixant el seu patrimoni. Sobra dir que no va trigar gaire a oblidar les sabates i es va dedicar a administrar el patrimoni que entre l’amor i la mort havia anat adquirint. Alguns dels matrimonis, a més, van ser dobles: tal com era costum en l’època quan es casaven un vidu i una vídua, es casaven també entre si dos dels seus fills, de manera que la família assegurava que, arribat el cas, l’herència no passés a mans estranyes.
