Atzucac debuta amb una reflexió sobre el temps

La jove companyia Atzucac, sorgida d’alumnes de l’escola ERAM de Salt, debuta aquest vespre a la sala La Planeta de Girona amb el seu primer espectacle, Entre polièster, una reflexió sobre el temps. El muntatge comparteix cap de setmana amb la proposta d’un director i dramaturg gironí més que consolidat, Llàtzer Garcia, que el 2 i 3 d’abril serà a La Planeta amb La meva violència.

Dolça Alcanyís i Clàudia Vicens, les dues integrants de la companyia, assenyalen que la perspectiva de l’ecofeminisme sobre com entomen el temps els nostres cossos les ha dut, alhora, a abordar qüestions com la solitud o les diferents etapes de la vida. Ho fan a partir de diversos llenguatges artístics, alternant la paraula, el cos, l’objecte, la poesia visual o la música en directe.

I és que el muntatge, expliquen, inclou un tribut al músic Pau Riba, de qui sonen dos temes -Mel i Cançó 7a en colors-. «És el nostre petit homenatge a un músic que encara inspira noves generacions», explica Clàudia Vicens.

Pel que fa al títol de l’espectacle, que també es podrà veure demà, fa referència a com la vida actual té quelcom d’artificial i rígid, difícil de moldejar i d’adaptar-se a les persones.

A la mateixa sala, però dissabte i diumenge, hi ha previstes dues funcions de La meva violència de Llàtzer Garcia. Es tracta d’un text inspirat lliurement en l’obra de John Osborne Look back in anger (Amb la ràbia al cos), amb uns personatges que es neguen a ser hipòcrites i que prefereixen patir perquè en el patiment es reconeixen com a humans.