Lluís Balsells ha tornat als contes literaris amb el seu quart llibre, La imprecisió dels llindars (Trípode). L’escriptor gironí nascut a Lleida presenta demà a la Llibreria 22 a les 19 hores un nou recull marcat per la ironia que ja ha desplegat en les seves anteriors obres: el recull de relats Recomanat pels millors fabricants (Curbet) i les seves dues novel·les, Diagonal i Danielàndia (Trípode).

A les pàgines de La imprecisió dels llindars els lectors es trobaran amb personatges que transiten per una línia fina que separa móns oposats. Realitat i ficció, raó i deliri, obsessió i equilibri. Un reflex de l’estat mental actual, líquid i pandèmic, de la mateixa manera que l’anterior recull ho va ser de la salvatge crisi econòmica de la dècada passada. Però Balsells juga ben jugada la carta de la ironia i l’humor per arrencar somriures i explicar històries que deixen bon sabor de boca. És, com assegura, «buscar el girar els budells al tema» i presentar-lo d’una manera amable que faci oblidar-nos, per un moment, els temps tenebrosos que ens envolten.

Diu Balsells que ha tornat als contes perquè considera que s’hi expressa bé, i perquè els contes són capaços de resumir situacions, d’evocar estats d’ànim d’una manera molt concreta, com una píndola que ens prenem per sentir-nos millor. Els confinaments de la Covid li han donat un bon material per esculpir uns relats que es llegeixen d’una tacada, que parlen d’obsessions i de la pressió dels temps actuals, però també d’amor, de tendresa i de gestos nobles. Assegura entre riures que l’humor no l’abandonarà si les coses al món van millor i torna a fer un llibre de relats. I tampoc hi pretendrà posar límits. «En art es pot parlar de tot. Sinó, estariem negant-lo. Però hi ha moltes maneres de fer-ho. Es pot treure un tema tal i com és sense necessitat de dir segons què».