Fa vint anys que es dedica a la música i ha passat per escenaris tan imponents com el del Gran Teatre del Liceu o el Palau de la Música Catalana, sempre d’esquena al públic, fent parlar els instruments. Ara, però, el compositor i director d’orquestra empordanès Marc Timón (Castelló d’Empúries, 1980) s’embarca en el seu projecte més personal, el seu primer disc de pop, Amalia. L’àlbum, en què canta i s’ha encarregat de compondre les lletres i la música, sortirà el 20 de maig amb el segell Microscopi, però en farà una preestrena el 23 d’abril al Teatre el Jardí de Figueres.
«Tota la vida que m’ha agradat cantar i la música moderna. Tot i que vinc de la sardana i la música clàssica, sempre havia volgut fer un àlbum de pop», assegura Timón, resident des de fa anys a Los Angeles, on es dedica a la composició de bandes sonores per a cinema i televisió. Compositor, director d’orquestra i pianista, ho combina amb la creació d’obra simfònica de concert, musicals i música per a grans esdeveniments, com ara la cerimònia d’obertura de la Copa Davis de Tenis o la inauguració de la Torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família.
«Sempre he estat a prop de la música moderna, però barrejada amb formats simfònics i tenia moltes ganes de treure un disc amb lletres meves i cantant jo, però no trobava el temps», explica.
El va aconseguir durant la pandèmia, confinat als Estats Units i amb tota l’agenda de concerts que tenia per davant suspesa. «Va començar com un divertiment fins que va anar prenent forma, amb unes lletres que tenien una cohesió i un sentit, i això em va fer venir ganes d’explorar més aquest camp, fins a convertir-se en un dels projectes més grossos en els que he treballat, i el primer que és 100% meu», assegura el castelloní.
L’ha acabat enregistrant el 2021 i 2022 entre Los Ángeles, Castelló d’Empúries i Barcelona, robant temps a altres projectes en un moment «molt boig de feina» i en plena temporada com a compositor resident al Palau de la Música, per exemple.
Pel que fa a les lletres, explica que «són cançons que parlen de les nostres metamorfosis al llarg de la vida i una d’elles és la mort». Així, la mort és un fil conductor per tot l’àlbum, però abordada «d’una forma totalment expansiva i vitalista, com un canvi d’estat cap a una cosa millor, cap a trobar a una pau que potser no teníem en vida».
«Escric a la mort com un motiu de joia i convido a invertir el temps que tenim abans d’arribar-hi d’una manera més plaent i eufòrica», declara el músic, que assenyala que «el disc relata com les coses més petites i quotidianes poden esclatar fins a l’eufòria més desfermada», per fer «una oda al gaudi de la vida i a aixecar el vol ben alt».
Una filosofia, diu, inculcada per la seva àvia Amàlia, a qui dedica el disc: «és un homenatge a una persona extremadament senzilla però de qui aprendre’n molt, perquè vivia en un gaudi constant i projectava vida als seus 99 anys».
Els setze temes de l’àlbum són en català, castellà, anglès i francès, perquè «la barreja d’idiomes és riquesa pura» i «cada llengua té un color que permet explicar les coses d’una manera o una altra». Posa l’exemple de la cançó dedicada a la seva àvia: «fer-la en castellà, que no era la llengua que parlàvem entre nosaltres, m’ha permès agafar una distància, perquè la realitat no fos tan crua i la seva mort no fos tan real».
Un concert «especial»
Respecte a la presentació a Figueres per Sant Jordi, Marc Timón detalla que serà «un concert molt especial», amb «la sorpresa de veure’m cantar», una posada en escena «espectacular» i al costat de «la banda amb qui he tocat molts anys funk i soul, els músics amb qui m’he trobat cara a cara amb la música moderna».
«Per una persona que ha estat tants anys dirigint orquestres és un canvi enorme, no només mirar l’espectador a la cara sinó no tenir res a les mans...», apunta.
«Dirigir al Liceu o al Palau és molta pressió, però ho he fet fent una cosa que és molt natural, en canvi, el fet de cantar i interpel·lar el públic explicant-li cançons meves molt íntimes és repte molt bèstia», declara un músic que té pendent, en el futur més immediat, l’estrena de dues pel·lícules amb banda sonora seva -La niña de la comunión i La corriente-, dirigir la cobla de l’Esmuc o un concert simfònic de Ramon Mirabet al Liceu.
