La primavera de 2018 Dorian iniciava la presentació de Justicia Universal, embarcant-se en una ambiciosa gira que els va portar per més d’una cinquantena de ciutats d’arreu del món, passant per Espanya, Estats Units (Chicago, Los Angeles), Mèxic (Ciutat de Mèxic) i altres països de l’Amèrica Llatina com Xile, Argentina o Equador. Una mica fruit d’aquella gira -així com de totes les que han dut a terme en els seus vint anys de trajectòria- la banda barcelonina publica demà divendres Ritual, un àlbum de marcat caràcter cosmopolita que vol establir un abans i un després en la seva carrera. El presentaran el pròxim divendres 29 d’abril a les Escales de la Catedral de Girona, en el marc del festival Strenes.
La chacarera argentina, l’italo disco, el pop, els beats caribenys i el hip-hop es fusionen amb el característic so de la banda de pop electrònic en els onze temes que conformen un disc produït pel prestigiós músic i compositor de Castelldefels Alizzz, en el qual les lletres en castellà conviuen amb versos en anglès, francès, portuguès, rus i català, i que ha comptat amb col·laboracions com les d’Ana Mena, Suu, Lido Pimienta o Pimp Flaco.
«És un disc que marca una mica un abans i un després en la nostra trajectòria. Obrim bastant el ventall sonor cap a noves latituds, tot i que mantenim el nostre so característic. Tot plegat té una mica veure amb els viatges que hem fet en les nostres gires internacionals» explica des de l’altre costat del telèfon Belly Hernández, teclista i compositora del grup, que també integren Marc Gili, Bart Sanz i Lisandro Montes.
«Sempre hem estat una banda molt inquieta i ens ha agradat experimentar. Tenim la gran sort de comptar amb un so molt elàstic que ens permet jugar» confessa Hernández que, sobre el risc que comporta llançar un disc tanta barreja estilística, considera que en el moment de fer música «has de posar un parèntesi i fer allò que tu creguis i demani la teva creativitat». La també cofundadora del grup, que el 2006 va fer el seu gran salt endavant gràcies l’èxit Cualquier otra parte, considera que el públic acabarà entenent aquesta nova aposta. «Hi ha gent que se sorprendrà, però al final l’essència és molt Dorian. Tenim una forma de fer cançons, melodies i arranjaments que és molt característica» assegura.
La teclista apunta que totes les col·laboracions que formen part d’aquest disc han sorgit d’un criteri «purament estilístic». «Realment ha estat una autèntica aventura perquè cadascú ha fet seves les cançons i aquestes, al final, han crescut molt» afirma.
Un treball «reflexiu»
El discurs polític i social sempre ha estat present en les lletres d’una banda que mai ha estat aliena a les diferents realitats socials. Temes com Tornado o Mundo perdido demostren que Ritual no n’és l’excepció. «És un disc molt reflexiu que toca diferents temes, que es planteja en forma de crònica una mica la situació en la qual vivim. Cal no oblidar que ha estat concebut en temps de pandèmia i això ens ha influït. Entre d’altres qüestions, parlem de xarxes socials, de l’aïllament i del feminisme. D’alguna manera es plasma la situació social que vivim, però sempre des de l’esperança, sense caure en el fatalisme» reivindica Hernández.
El títol del disc també fa referència a aquelles celebracions col·lectives que la pandèmia va frenar en sec. «Amb l’arribada del virus, hem estat molt aïllats socialment. Faltaven aquells rituals, en el seu concepte més col·lectiu. Ja sigui la celebració d’un aniversari, d’una boda, el sexe en si mateix o la música, per sobre de tot, són rituals. La música és un gran ritual col·lectiu. Reuneix a gent que potser tenen punts de vista molt diferents, però que en un concert acaben coincidint per un mateix motiu» destaca la compositora i teclista de Dorian.
