Guanyadora de l'Ós d'Or a la Berlinale amb el seu segon llargmetratge, "Alcarràs", Carla Simón (Barcelona, 1986) es manté fidel al seu estil ple de naturalitat, sensibilitat i detalls que desprenen vida a cada pla, però també es torna més política en posar la seva mirada en la crisi del món agrari.
"El model d'agricultura familiar, que ve de la prehistòria, és cada vegada menys sostenible i és un problema perquè quan has de deixar la terra en herència als teus fills la cuides d'una manera, però quan ets empresa l'explotes i és molt diferent", ha assenyalat en una entrevista amb EFE a les portes de l'estrena als cinemes, divendres que ve.
A mitjans del març passat, el mateix cap de setmana en què Simón presentava "Alcarràs" al Festival de Màlaga, desenes de milers d'agricultors van prendre Madrid en la manifestació més gran en defensa de l'activitat agrària dels últims anys.
"En realitat porten molt temps protestant però no és un tema de portada", assenyala Simón, procedent d'una família que es dedicava al cultiu de préssecs a Alcarràs, un poble de la demarcació de Lleida que ha donat nom al film.
Una història molt personal
"És molt difícil tenir un negoci familiar així, tot depèn del preu que marquen les grans empreses i hi ha anys en què els surt més barat deixar que es podreixi la fruita a l'arbre que recollir-la, o si hi ha una gelada els surt més a compte perquè els paga l'assegurança", lamenta.
La pel·lícula és una trama fictícia que, igual que el seu aclamat debut, "Estiu 1993" (2017, premi a la millor opera prima a la Berlinale), beu en part dels seus records d'infància.
La protagonista és la família Solé que, després de 80 anys conreant la mateixa terra, afronta la seva última collita perquè els propietaris dels terrenys han decidit arrencar els fruiters per instal·lar al seu lloc panells solars.
"La pel·lícula és una reflexió sobre la tradició i el canvi, em semblava interessant plantejar-ho en termes que no fossin blanc o negre, l'energia solar també la necessitem i el que vol el 'dolent' també és lícit... és el final d'una manera de viure", exposa.
Un "càsting" d'any i mig i 9.000 candidats
"Alcarràs" havia d'haver-se rodat a l'estiu del 2020, però la pandèmia els va obligar a ajornar-ho un any. Simón ha triat actors no professionals, un procés que li va portar un any i mig -van veure 9.000 candidats- però que també li va servir per fer treball de camp parlant amb agricultors i veïns de la zona.
"Buscàvem persones que tinguessin una intuïció, és una cosa que solament trobes en un entre molts. Quimet -el patriarca, encarnat per Jordi Pujol- no ho sap però té un actor dins, aquesta naturalitat que tenen tots es porta de casa, és una cosa que no sabies que tenies però es pot treballar", explica.
Van assajar durant tres mesos en una casa que Simón va llogar a Lleida. Cada tarda i els caps de setmana rebia els seus actors en diferents combinacions per treballar les relacions entre avi i néta, entre cosins o pares i fills i en finalitzar van realitzar una primera i única lectura de guió tots junts.
Després van començar els assajos de les escenes de la pel·lícula, però sense que els actors memoritzessin molt. "La idea en rodatge era trobar un equilibri entre seguir el guió i donar-los marge d'improvisació perquè ells ja portaven molt dels personatges", assenyala.
"Estem acostumats a treballar en precari"
Simón posa l'accent que aconseguir el pressupost per a aquesta pel·lícula -tres milions d'euros- ha estat possible gràcies a una coproducció amb Itàlia, de la mateixa manera que el film d'Isaki Lacuesta que també va competir a Berlín, "Un año, una noche", és una coproducció amb França.
"Amb diners espanyols no arribàvem al pressupost que necessitàvem, crec que aquí hi ha una reflexió a fer", subratlla, "estem acostumats a treballar en precari i a renunciar com a directors, però quan tens pressupost i pots dur a terme alguna cosa semblant al que hi ha al teu cap (...) de sobte aquestes pel·lícules poden tirar endavant".
Preguntada per l'equiparació de cinema i sèries en les subvencions que planteja el projecte de la nova llei del cinema, actualment en fase de consultes, Simón es mostra cauta -"no me n'he assabentat molt encara"- però considera que el cinema necessita més protecció.
"No em sembla que existeixi un model de fer sèries d'autor, si ets Sorrentino pots fer el que et doni la gana però penso que si volgués fer una sèrie d''Alcarràs', amb un any i mig de 'càsting'... aquesta manera d'ajustar la producció al tipus de projecte que tens, en les sèries és una cosa molt excepcional", sosté.
Amb tot, Simón viu un moment dolç. El seu Ós d'Or és ja història del cinema espanyol, que no rebia aquest premi des del 1983 amb "La colmena" de Mario Camus.
En la passada gal·la dels premis Fotogrames va tenir ocasió de conèixer Pedro Almodóvar. "Li vaig poder dir el molt que l'admiro, ell ha deixat petjada en tants cineastes i a cadascun amb pel·lícules diferents, en el meu cas 'Todo sobre mi madre', per tot el tema de la sida, quan estava fent 'Estiu 1993' va ser súper important i li vaig poder dir això".
La seva propera pel·lícula ja té nom, "Romeria", i un guió que va poder avançar gràcies al retard del rodatge d'"Alcarràs" per la pandèmia. "És una reflexió sobre la importància de la memòria familiar, per a mi és una cosa que dibuixa la nostra identitat, vull seguir amb això i veure si rodem l'any que ve o el següent".
