Una exposició al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Barcelona reivindica la tasca del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), amb seu a Girona, al llarg dels seus trenta anys d’existència. L’exposició, oberta aquesta setmana i visitable fins l’estiu del 2023, mostra més de 200 objectes, alguns d’ells inèdits.
Dividida en quatre àmbits, a més d’exposar les troballes de les excavacions realitzades pel CASC durant els últims trenta anys en indrets com el Cap de Creus o les illes Medes, Naufragis. Història submergida es complementa amb elements audiovisuals, com reconstruccions en tres dimensions de dos grans enfonsaments a la Costa Brava.
A l’àmbit Exploradors del mar es presenten alguns dels invents i personatges que, al llarg del temps, han fet possible el desenvolupament de l’arqueologia subaquàtica, des de la simple immersió a pulmó a la tecnologia de busseig actual. En aquest espai, la peça central és un bus clàssic amb l’escafandre i el vestit de l’època per mostrar la intervenció realitzada el 1894 a Cala Cativa, a Port de la Selva, en la qual es van recuperar les àmfores d’un vaixell romà enfonsat i que es considera la primera intervenció amb l’objectiu d’estudi al Mediterrani.
La mostra exposa també, entre altres objectes singulars, una il·lustració de 1678 de l’anomenada Campana de Cadaqués, construïda el 1654 per encàrrec de Juan José d’Àustria, per recuperar materials de dos galions que van naufragar al cap de Creus.
De vaixells i mariners, el segon àmbit de l’exposició convida a conèixer la tecnologia i els sistemes de navegació i també la quotidianitat, les creences i els mites vinculats a la cultura marítima. L’exposició mostra una botzina de senyals d’època romana del naufragi del Culip IV a Cadaqués o la restitució d’una àncora romana amb peces originals procedents de les Medes.
A l’àmbit Excavant sota l’aigua, l’exposició presenta en tres grans escenografies les excavacions més destacades, per excepcionals, fetes pel CASC. Són els derelictes Culip IV i illes Formigues II a la Costa Brava i Deltebre I, al Baix Ebre, dels quals s’exhibeixen materials originals com ara els carregaments dels vaixells romans a l’Empordà i també recursos multimèdia de gran format i tridimensionals que reconstrueixen la història dels naufragis.
A més, també s’hi expliquen les tècniques i els mètodes de treball dels professionals de l’arqueologia subaquàtica, com ara l’estudi de les resines conservades a l’interior de les àmfores i de les restes de peixos que algunes transportaven.
El darrer àmbit de l’exposició, Un patrimoni a protegir, aborda la tasca d’inventari, protecció i conservació del patrimoni subaquàtic. L’eix central és un mapping de gran format que permet conèixer l’abast de la carta arqueològica subaquàtica de Catalunya. L’àmbit també presenta l’excepcionalitat de la conservació dels materials arqueològics subaquàtics i les dificultats i reptes de la seva conservació, a més d’abordar el problema de l’espoli.
La mostra ha comptat amb la implicació dels tres directors del CASC al llarg de la seva història: el projecte expositiu ha estat elaborat per Rut Geli, responsable actual del centre gironí; Gustau Vivar, responsable del CASC del 2010 al 2018 i Xavier Nieto, que va dirigir el centre del 1992 al 2010. Carme Rovira Hortarà ha coordinat la mostra, sota la direcció de Jusèp Boya, director del MAC.
