Diari de Girona

Diari de Girona

«Nua», l’anorèxia en primera persona

L’actriu mallorquina Ann Perelló porta avui al Teatre de Bescanó el seu primer espectacle com a autora, una peça en què trenca el tabú sobre els trastorns de la conducta alimentària, com el que va patir durant gairebé una dècada

L’actriu Ann Perelló, autora i intèrpret de «Nua, radiografia d’un trastorn». | DDG

«Jo havia patit un trastorn alimentari, però pensava que era un secret que no explicaria mai», assegura l’actriu i dramaturga mallorquina Ann Perelló, que no para de recollir elogis amb l’espectacle Nua, radiografia d’un trastorn, en què aborda l’anorèxia en primera persona, i que avui arriba al Teatre de Bescanó.

L’intèrpret no havia escrit mai una obra de teatre, però va sentir la necessitat de trencar el tabú sobre el trastorn de la conducta alimentària (TCA) que va patir durant prop d’una dècada: «acceptar-me al 100% passava per acceptar la malaltia». Amb un rampell, es va presentar a una convocatòria de coproduccions del Teatre Principal de Palma i n’ha sortit un muntatge coescrit amb Andrea Ros i dirigit per Marta Aran que acaba de fer temporada, amb molt d’èxit, a Barcelona.

«Em feia molta vergonya, però l’espectacle em va fer passar pel procés d’explicar-ho al meu entorn, i adonar-me que era més comú del que em pensava», diu l’actriu, que va comença a treballar en el muntatge perquè veia al seu voltant dones que tenien conductes similars a la seva.

Assegura que, un cop fet, creu que «és un tema que cal posar damunt la taula, perquè és un problema estructural que és difícil de canviar individualment».

«Durant anys he pensat que era culpa meva, i ara veig que no és un problema individual, vivim amb una pressió estètica constant, la grassofòbia i la cultura de la dieta estan molt presents entre nosaltres i és una línia que és molt fàcil de creuar», apunta.

«No ens salten les alarmes, és difícil detectar que hi ha un problema perquè són conductes que tenim massa integrades, hi ha gent fent dietes permanentment i el referent d’estar prima el tenim des de petites, hi ha jocs que ho fomenten», continua.

«Al final sempre se m’acosta gent que s’identifica amb el que hi veu, o que em diu ‘no he patit un TCA, però hagués estat fàcil patir-lo’, i això és bo, perquè ens posa en alerta», assenyala.

Evitar l’efecte crida

«Escriure em va ajudar a entendre què m’havia passat a mi, investigar el meu propi dolor i parlar-ne», diu Perelló, que per a tirar endavant Nua ha posat en comú la seva experiència amb la de noies que també han passat per un trastorn de la conducta alimentària. «Cada TCA és un cas, però he anat trobant punts en comú que ens hi havien dut, com el bullying, una predisposició genètica...», diu.

També ha treballat amb especialistes, per «sortir de l’estigma, parlar-ne amb rigorositat i sense un efecte crida». «Tenia més ganes de parlar de com et sents que no de què es fa, perquè els trastorns mentals sempre són difícils d’entendre. La solució no passa per menjar, s’ha de resoldre la incapacitat de gestionar emocionalment el que et passa», diu.

Nua és un monòleg, diu Perelló, que «en realitat estableix un diàleg amb el públic» amb tocs d’humor, perquè «en el drama és on hi ha més humor». La posada en escena compta amb cinc vàters que fan diferents funcions i s’hi inclouen referències com les Spice Girls, Britney Spears, el Messenger o els Fotologs, «detalls d’una època que el públic jove connecta amb l’actualitat, com ara Whatsapp o Instagram».

Compartir l'article

stats