És un dels estats més petits del món però, sense cap mena de dubte, ha estat motiu i continuarà sent-ho de mil-i-una històries que han suscitat novel·les i pel·lícules, algunes molt allunyades de la realitat, però d'altres lamentablement molt fidels al què realment succeeix. Es tracta del Vaticà, un univers tan opac com fascinant que atrau les mirades de creients i no creients, situat al bell mig d'una ciutat i un país que tants rius de tinta i metratges cinematogràfics han suscitat.
Per donar a conèixer què s'hi amaga al seu darrera, un dels mitjans a l'abast de tothom –sobretot per qui tingui molta curiositat en saber què li pot explicar un periodista- és el llibre escrit per Vicenç Lozano: 'Intrigues i Poder al Vaticà', que s'ha presentat aquesta setmana al Centre Catòlic de Blanes. El popular periodista de TV3 coneix molt bé aquest món, després que durant 35 anys ha estat enviat especial de Televisió de Catalunya a Itàlia i el Vaticà: des del 1984 fins al 2019.
La presentació l'ha organitzat el grup 'Pensament i Acció' de Blanes, comptant amb el suport d'un altre periodista, Jordi Pacheco, qui també és director de la revista 'Foc Nou', així com de la Llibreria Ç Trencada. A través de la conversa entre tots dos periodistes –Lozano i Pacheco- i les preguntes del públic assistent, es va reflexionar sobre alguns dels fets més rellevants que han tingut per escenari aquest estat petit geogràficament, però amb tentacles de poder que arriben molt lluny, arreu del món.
'Intrigues i Poder al Vaticà', o quan la realitat supera abastament la ficció
El mateix Vicenç Lozano afirma que novel·les com les de Dan Brown –que situa les accions dels best-sellers 'El Codi da Vinci' i 'Àngels i Dimonis' al Vaticà- es queden molt lluny del què hi ha en realitat. Per tant, qui vulgui aprofundir en els escàndols que han rodejat la Santa Seu té l'excusa perfecta per submergir-se en una lectura que no el decebrà.
Escàndols com el segrest i desaparició l'any 1983 de la filla d'un funcionari del Vaticà, Emmanuela Orlandi, quan tenia 15 anys. Un cas mai resolt perquè Joan Pau II mai no va permetre que s'investigués dintre del Vaticà. Una de les hipòtesis va ser que la van segrestar perquè el seu pare tenia documents comprometedors, i es va arribar a parlar de xantatge, vincles amb la màfia i la P2, una lògia maçònica d'Itàlia.
El periodista també parla al seu llibre dels Vatileaks 1 i Vatileaks 2 que, entre d'altres revelacions, van ajudar a donar veracitat al què fins i tot només eren rumors. Un d'ells és que realment existia un prostíbul al Vaticà on hi anaven cardenals i la cúria vaticana, i que el papa Francesc el va fer tancar quan va saber la seva existència. D'altres qüestions que el propi Vicenç Lozano ha desvetllat és la veritat sobre el triple assassinat de l'anomenat 'Cas Estermann'.
Estermann, qui va ser nomenat per Joan Pau II com a comandant de la Guàrdia Suïssa, va aparèixer assassinat l'any 1998 al costat de la seva dona i un jove de 23 anys a casa seva, l'edifici intramurs que allotja als oficials d'aquest cos. Es va parlar que el jove soldat s'hauria venjat del seu cap per una amonestació, o fins i tot que era un agent infiltrat per la Stasi. La realitat revelada al periodista per dos cardenals durant un dinar és que va ser un crim sexual, ja que el comandant de la Guàrdia Suïssa mantenia una relació amb el jove.
Al llibre també parla dels cardenals catalans i la seva relació amb Roma, així com de la visió que en tenen al Vaticà sobre el procés. Vicenç Lozano explica que la cultura religiosa catalana i l'espanyola són antagòniques i que, tot i que el cardenal Omella –un home molt proper al Papa Francesc- és català, no té les arrels culturals que tenen els sacerdots i els bisbes de Catalunya. És un dels homes a qui el Papa Francesc li té la màxima confiança, i fins i tot el descriu com una mena de 007 encarregat d'investigar pel pontífex diversos temes tèrbols i delicats, entre ells els casos d'abusos sexuals a menors.
Per últim, respecte el moviment independentista que durant els darrers anys ha situat Catalunya a la primera plana internacional, l'autor del llibre diu que en una ocasió en què li ho va preguntar al Papa Francesc –d'origen argentí-, aquest li va contestar que preferia parlar del jugador del FC Barcelona Leo Messi. Va ser una manera de fintar la qüestió perquè en realitat –segons el veterà periodista- el Vaticà està molt al cas del què passa aquí, però se'n vol mantenir al marge perquè accepta l'statu quo de cada país, com fan totes les diplomàcies del món.
