Diari de Girona

Diari de Girona

«Ningú em va parlar de tu», amor, intriga i gelosia als anys d’or de s’Agaró

L’editen Columna i Planeta

Laura Anguera, autora de «Ningú em va parlar de tu», editada també en castellà per Planeta. | PLANETA

Un record de la seva mare veient passar Liz Taylor en un cotxe cap a s’Agaró va ser una de les espurnes que va dur Laura Anguera a fer dels moments d’esplendor de la Costa Brava dels 50 un dels escenaris clau de la seva segona novel·la. Ningú em va parlar de tu, editada en català per Columna i en castellà per Planeta, narra la recerca d’una dona de l’alta burgesia catalana per saber la veritat sobre la seva mare, que la va abandonar quan tenia tres anys. La història, que uneix la Barcelona de l’alta burgesia i el s’Agaró més glamurós, barreja el romanç, el misteri i la gelosia.

Advocada de professió, Anguera va gestar el llibre a partir d’un curs d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès. «El projecte va anar agafant vida, era com orgànic, creixia sol. Quan els personatges i la història prenen vida pròpia, tu només pots acompanyar-los», assegura l’autora, que s’ha encarregat de les dues versions, la catalana i la castellana.

Ningú em va parlar de tu arrenca quan la Carolina, una dona de 53 anys de molt bona família, fa una troballa inesperada que la porta fins en Gabriel, amant de la seva mare, per qui la va abandonar i que podria ser el seu assassí.

«La Carolina necessita respostes, perquè li pesa el buit de no saber res de la seva mare, li dol que se n’hagi desentès i no en té ni un record ni una fotografia, perquè la família paterna l’ha esborrat del tot de la seva vida», explica l’autora sobre la protagonista, que descobrirà qui era la seva mare gràcies a aquest home.

Els dos es van conèixer de joves, un estiu dels anys daurats de s’Agaró, gràcies a la intervenció de la mateixa Liz Taylor.

«Tenia moltes ganes de tocar aquesta època, en l’Espanya grisa de la postguerra, s’Agaró era un far en la foscor», afirma l’escriptora. «De seguida que em plantejo on ha de passar els estius una família de la burgesia catalana de l’època ho vaig tenir clar, s’Agaró era un lloc llaminer, perquè em servia per presentar l’ambient on es movien les estrelles de Hollyood. Ara estem molt acostumats a sentir parlar dels VIPs de Marbella i Eivissa, però el contrast entre l’Espanya franquista i l’anar i venir constant de famosos a la Costa Brava devia ser espectacular», assegura.

El que la va acabar de convèncer, però, van ser els records de la seva pròpia família: «preguntant als meus pares on eren l’estiu del 59, el meu pare estiuejava a Castell d’Aro i la meva mare a Sant Feliu, i sempre ha tingut el record de veure passar en cotxe Liz Taylor vestida tal com descric a la novel·la».

«S’Agaró era un espai d’estiueig i la burgesia hi feia negocis, relacions socials... per això, a més d’en Gabriel, també és el lloc on coneix en Ricard, que acabarà sent el pare de la Carolina», diu.

El triangle amorós i el misteri de descobrir què li ha passat a la mare acaba sent l’excusa, explica, per fer també el retrat de tres generacions de dones d’una mateixa família: la mare, que es rebel·la contra el paper que se li adjudica de perfecta esposa burgesa; Carolina, que ha tingut una vida molt diferent i que «tot i ser més jove, té més arrelats els valors de l’alta burgesia» i la neta, una jove de dinou anys.

Laura Anguera (Barcelona, 1966) ha exercit com a advocada, ha estat responsable de l’àrea jurídica del Barça i actualment és directora legal de Mediapro. «El cuc de la literatura, però, hi ha sigut des de sempre», explica.Es va estrenar en l’escriptura amb Boom, una novel·la amb «voluntat didàctica». «Jo treballava en una promotora immobiliària, i quan va arribar el crac del sector, vaig escriure la novel·la per intentar explicar tot aquell terrabastall».

Compartir l'article

stats