Les ganes de sacsejar el gris panorama artístic de la postguerra i les ànsies de modernitat van dur sis joves artistes a aixoplugar-se sota un mateix nom, Postectura, és a dir, més enllà de la pell i el tacte. Aquell grup va durar poc més d’un any i fer una única exposició, el març del 50 a les Galeries Laietanes de Barcelona, però hi van confluir noms que han deixat empremta en l’art del segle XX a Catalunya: el dels pintors Joaquim Datsira, Esther Boix i Ricard Creus i els escultors Josep M. Subirachs, Francesc Torres Monsó i Josep Martí Sabé. 

Una exposició al Museu d’Art de Girona s’endinsa en els orígens d’aquell grup d’artistes que s’havien conegut a l’Escola Llotja de Barcelona, però també en el context en què va sorgir, per aprofundir en un dels moments més oblidats de l’art català contemporani. Postectura. La construcció del demà, que s’inaugura aquest dissabte al migidia i es podrà visitar fins l’11 de setembre, és la primera exposició que es dedica a aquest grup fugaç i presenta més d’un centenar d’obres entre escultures, pintures i dibuixos, la majoria procedents de col·leccions privades i algunes d’elles mai exposades en públic. 

En un moment en què les principals institucions artístiques del país estaven controlades directament pel règim i, per tant, defensaven l’obra d’autors lligats al classiscisme o l’academicisme, les noves generacions d’artistes van voler trencar amb l’ordre establert i trobar noves vies d’expressió. Molt d’ells ho farien en grup.  

Durant els anys 40 i ben entrats els 50, van ser nombroses les agrupacions de joves artistes amb ganes de canvi, del conegut Dau al Set als més genèrics, com El Cercle Maillot, emparat per l’Institut Francès, o Els Salons d’Octubre, possibles gràcies al matrimoni Imbert, que pretenien ser una plataforma perquè els joves talents es donessin a conèixer. 

El grup Postectura, com la resta de grups de la postguerra, no treballava pels interessos individuals dels seus integrants, sinó amb anhels col·lectius, amb la voluntat per crear un nou ambient artístic més lliure i renovar les arts plàstiques del país. 

Amb el temps, cadascú en el seu àmbit, va desenvolupar carreres artístiques rellevants, com Esther Boix, Josep M. Subirachs o Francesc Torres Montsó, que van seguir centrats en la pintura i l’escultura, o Ricard Creus, mort recentment, que va deixar l’art per centrar-se en la literatura. 

Comissariada per l’historiador de l’art Bernat Puigdollers, l’exposició al Museu d’Art convida a descobrir els inicis de tots ells, amb obres poc conegudes i algunes mai exposades, perquè la majoria provenen de col·leccions privades o fons familiars. 

«Amb l’exposició, però també, i encara més, amb els textos que es compilen en el catàleg de la mostra, es pretén posar en valor la tasca del grup i fer evident com petites accions – encara que de vegades siguin efímeres i puguin semblar ingènues – van esdevenir fites rellevants i ineludibles per comprendre el procés d’obertura que van viure les arts del nostre país durant les dècades posteriors a la guerra civil», assenyalen des del museu.