Quiosc

Diari de Girona

Els Amics de les Arts

«El Festivalot és més que una gran festa, també transmetem valors als nous públics»

La mostra de música en família que promou el grup torna el cap de setmana que ve a la Devesa i preveu reunir més de 15.000 persones

Joan Enric Barceló i Ferran Piqué, els dos components afincats a Girona del grup que van participar a l’entrevista. | NOMBRE FEQWIEOTÓGRAFO

Estem a les portes d’un Festivalot a ple rendiment i normalitzat?

Ferran Piqué: Sí, la nostra planificació és aquesta. L’any passat vam poder recuperar els concerts dins l’Auditori, i ara també en podrem tornar a fer a la Devesa, amb tres escenaris gratuïts.

Quan arriba el maig, Els Amics de les Arts es posen en mode «Festivalot»?

Joan Enric Barceló: Per descomptat. És una data molt assenyalada i especial. Girona té aquests tempos, passa l’Strenes, ve el Temps de Flors... i veus que ja et va tocant a tu. Aquest projecte està ben consolidat, són vuit anys i set edicions a l’esquena.

Vostès són músics... no se n’han cansat de fer de programadors/organitzadors?

J.E.B: No. El Festivalot el munta la nostra empresa però el dia a dia el porta la Rita (Perè), la directora. Quan programem i fem coses més de gestió hi som, i també ens agrada arremangar-nos els dos dies festival. A vegades ens diuen «què feu carregant taules i cadires?» i dius «mira, és una cosa que hi creiem, que és maca, i que és la nostra manera de donar-hi suport. Quan els polítics parlen de generar públics, doncs miri, nosaltres ho estem fent. També ho fem pels fills que tenim, que tenen edat per gaudir-ne plenament, i si ens veuen actuar a Pedralbes davant 3.000 persones, que també ens vegin carregant taules al Festivalot és un missatge bo i complet.

F.P: És mostrar-nos tal i com som.

El Festivalot va nèixer fa vuit anys. Es plantegen obrir-lo a un sector més adolescent també?

J.E.B: Penso que ja ho fem. Aquest any portem The Tyets, Ginestà, Marcel i Julia, que apel·len no a la nostra generació ni a la dels més petits, sinó a la intermitja d’entre 18 i 20 anys.

F.P: Sempre hem tingut un cartell per a tots els gustos. Els nens a partir d’una edat ja volen escoltar música «de gran», la dels pares, però el festival sempre ha volgut agrupar la música en general, sense etiquetes, donant però espai a la música familiar, que en d’altres llocs no en té. Tenim El Pot Petit, Dàmaris Gelabert, els Atrapasomnis... però a més a més hem tingut grans noms, a banda de nosaltres, com Suu, Els Catarres, Doctor Prats, Blaumut i molts d’altres. I seguim amb la mateixa línia, aquest any amb Buhos o Manel. Els nostres fills van creixent, però el festival segueix proposant per a públics de totes les edats.

Els seus fills els ajuden a programar?

J.E.B: No, els meus no (riu). Sí que quan decidim els grups que vindran creem llistes a Spotify i els diem «què tal aquesta cançó?».

Quanta gent esperen? Els ha funcionat la venda anticipada?

F.P: Vam posar 7.000 entrades a la venda i hem superat les 6.000 venudes, està pràcticament tot esgotat. Són bons números. El cartell que tenim hi ajuda. Això pel que fa als concerts de pagament. Un 40% és gent que ve de la província de Barcelona. A fora, als concerts gratuïts, és difícil de comptar però calculem que unes 15.000 persones poden passar pel Festivalot el cap de setmana que ve. Tot està preparat.

Han tocat sostre?

F.P: No hi ha un sostre, hi ha diverses metes on volíem arribar. Marxar del Pallol a la Devesa ens va permetre tenir un a zona d’ombra molt gran i tenir més qualitat de serveis. Ara mateix no volem crèixer cap enlloc. Sempre penses en gent, però nosaltres ens plantegem si podem oferir millors serveis o millors espais.

Hi ha un altre Festivalot, a les escoles. I també el cor Geriona col·labora en el concert de Buhos. Aquesta és l’altra cara del festival?

J.E.B: Són coses diferents però està bé perquè es veuen alguns dels diversos tentacles del Festivalot.

F.P: Nosaltres hem cregut que la música no és només un entreteniment pel cap de setmana, ni el Festivalot és només una gran festa, també transmetem valors. Això té unes arrels que volen crèixer a la ciutat, a les parts més sensibles. La música és una eina per transmetre valors al nou públic. En totes les edicions hem tingut el cor Geriona o el cor Vivace col·laborant amb grups que han vingut, i això és una experiència molt bonica. A més el cartell el van fer des de l’escola de Font de la Pòlvora.

J.E.B: I després hi ha el projecte d’acostar la música a les escoles, sobretot allà on els alumnes potser no tenen tanta facilitat d’accès als concerts. Buhos, Ginestà i The Tyets han fet un projecte a diferents escoles de la ciutat perquè els nens coneguin l’artista, preparen materials i els proposen diversos reptes i els animen a fer cançons, per exemple. També ens agrada convidar a tots aquests nens al Festivalot. Això és ajudar a crear públic.

Trobaran a faltar actuar aquest any al Festivalot?

J.E.B: Aquest estiu només farem un concert, a Pedralbes, el mes que ve. Al Festivalot sí que ho trobarem a faltar... però potser sortirem a fer alguna cosa...

Compartir l'article

stats