Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Bruni-Tedeschi i Abbasi mantenen el bon nivell de la competició a Canes

«Novembre» reviu els atemptats de Paris del 2015 des del punt de vista de les forces de seguretat

Bruni-Tedeschi. Gareth Cattermole (Efe)

 El 1987, una jove actriu italiana es va presentar a les exigents proves de selecció per entrar a la prestigiosa escola de teatre de Nanterre Les Amandiers, liderada pel gran director de teatre francès de l’època, Patrice Chéreau. Aquella jove, que llavors tenia 23 anys, era l’actriu i directora italiana Valeria Bruni-Tedeschi. A partir de la seva experiència biogràfica ha construït Les Amandiers, presentada a competició a Canes, un film en el que es barregen els records personals amb la radiografia d’una època i una forma d’entendre la creació artística i la dramaturgia. Bruni-Tedeschi es centra en la preparació que Chéreau -interpretat per Louis Garrel- va fer de Platonov, una de les obres de joventut d’Anton Txekhov. Mentre assagen l’obra, sota l’exigent mirada de Patrice Chéreau, els joves actors, arrossegats per la rauxa de la joventut, descobreixen el pols vital -amb els seus moments de felicitat però també de tragèdia- que es fon amb la mateixa representació teatral. En la mirada de Bruni-Tedeschi, la frontera entre l’experiència vital i la dramaturgia és molt tènue. Les Amandiers és un film que juga també amb les textures cinematogràfiques, capturant la imatge de l’època amb notable autenticitat.

El director suec d’origen iranià Ali Abbasi ha mantingut el bon nivell de la competició amb Holy spider, un thriller de ressonàncies hitchcockianes però que també aprofundeix en el retrat socio-polític. Descobert a Canes amb Border, Abbasi ha hagut de rodar el film a Jordània per la impossibilitat de fer-ho a Masshad, una de les ciutats santuari d’Iran, en la que passa l’acció. I és que Abbasi posa el focus en alguns temes tabú de la societat iraniana, com la prostitució o la corrupció del poder. Basada en fets reals, explica l’obsessiva investigació d’una periodista iraniana per esclarir una sèrie d’assassinats de prostitutes comesos per un «serial killer» durant els anys 2001 i 2002, davant la passivitat de les autoritats. “Holy spider” podria ser perfectament un thriller rodat per David Fincher. Rodada alternant dos punts de vista – el de l’assassí i el de la periodista- deriva en el seu acte final cap a una radiografia extraordinàriament crítica amb la hipocresia i corrupció sistèmica del règim dels ayatollahs.

Mentre el director gironí Isaki Lacuesta va presentar a Berlín, en el seu darrer film Un año, una noche, la visió de les víctimes i el seu estrés post-traumàtic dels atemptats de Paris de 2015, Novembre, la nova pel·lícula de Cédric Jimenez, presentada en sessió especial no competitiva, ho fa des de la perspectiva de les forces de seguretat. Amb un estil vigorós que recorda al cinema de Kathryn Bigelow, Jimenez segueix els cinc inacabables dies que van seguir als atemptats del 13 de novembre de 2015 a la recerca desesperada dels terroristes. Amb un muntatge impecable i un ritme endimoniat, Novembre defuig qualsevol perspectiva patriòtica i es centra en donar una visió asèptica dels esdeveniments. El film és crític quan convé -es posen de manifest els errors de coordinació entre les diverses unitats de la policia i els serveis secrets- i manté l’espectador clavat a la butaca durant les seves pràcticament dues hores de metratge. Una pel·lícula rodada amb molts mitjans i que promet un fort impacte emocional en l’opinió pública francesa quan s’estreni el proper mes d’octubre.

Compartir l'article

stats