Era la pel·lícula més esperada del festival. I “Crimes of the future”, el darrer treball del canadenc David Cronenberg, i el seu retorn al cinema fantàstic que l’ha fet mundialment conegut, no ha decebut. Vuit anys després de la seva última visita a Canes amb “Maps of the stars”, Cronenberg ha presentat una pel·lícula que és una mena de compendi de la seva carrera i l’extensió d’algunes de les seves obsessions. Protagonitzada per Viggo Mortensen, Léa Seydoux i Kristen Stewart, “Crimes of the future” ha generat una gran expectació i ha sacsejat a la crítica internacional. En Saul Tester, el personatge principal del film que encarna Mortensen, conflueixen moltes constants del seu cinema, que connecten amb algunes obres tant dels seus primers anys (“Videodrome”) com d’èpoques posteriors (“Existenz”): la nova carn, les mutacions i transformacions del cos i els equilibris entre la part mental i la corporal de l’ésser humà. La novetat de “Crimes of the future” respecte a altres films del director és que bona part del discurs es planteja més de forma retòrica que visualment explícita. Qui esperi un desplegament espectacular d’efectes especials o d’imatges impactants possiblement quedi decebut amb la nova proposta del realitzador canadenc. Però el que no se li pot negar a Cronenberg és la seva coherència absoluta i la capacitat per trobar noves formes de treballar els seus temes recurrents.
Si en la jornada de diumenge es va poder veure el documental en solitari que Ethan Coen -sense el seu germà Joel- ha dedicat al músic nord-americà Jerry Lee Lewis, aquest dimarts el protagonisme ha estat per un altre mite de la música del s. XX, David Bowie. “Moonage daydream”, de Brett Morgen, és un treball extraordinari, un compendi de milers d’imatges -algunes d’elles inèdites- que descobreix el pensament, la personalitat i l’obra fascinant d’una autèntica icona de la música moderna. Morgen ha tingut accés a desenes de milers d’hores de gravacions, entrevistes, concerts i altres materials de la llarga carrera de Bowie. Guiats per les pròpies paraules del cantant britànic, assistim a un recorregut per les diverses èpoques de la seva trajectòria. El documental fuig de qualsevol convenció -no hi ha un recorregut estrictament biogràfic ni cronològic- i es construeix com una peça calidoscòpica que tant pot entusiasmar als seus fans com servir per descobrir la figura del cantant britànic. És el primer documental autoritzat sobre Bowie per part dels seus hereus des de la mort del cantant l’any 2016. Per completar la destacada presència de figures musicals a Canes, en la jornada de dijous es podrà veure “Elvis”, l’esperadíssim biopic que l’australià Baz Luhrmann ha dedicat a Elvis Presley.
Mentre David Cronenberg ha convençut bona part de la crítica internacional amb “Crimes of the future”, l’altra pel·lícula a competició de la jornada, “Decision to leave”, el thriller coreà de Park Chan-wook, ha generat divisió d’opinions. Guardonat el 2003 amb el Grand Prix per “Old boy”, Chan-wook planteja aquí una ambiciosa història d’amor, traïcions i venjança. Tot i que té moments visualment enlluernadors -com és habitual amb el potent estil visual que sempre ha demostrat el director coreà- el conjunt és molt irregular. És una pel·lícula amb la qual resulta molt difícil empatitzar i que no assoleix l’emoció que pretén. Tot i això, no és gens descartable que pugui tenir un lloc en el palmarès que es coneixerà aquest dissabte. Passat l’equador del certamen, “Armaggedon time” de James Gray i “R.M.N.” de Cristian Mungiu es mantenen com les dues pel·lícules més ben rebudes i favorites a la Palma d’Or.
