Diari de Girona

Diari de Girona

Teatre construït amb fusta i convivència a Sant Narcís

El Municipal de Girona acull dissabte «Volta de full», una proposta escènica del col·lectiu Nyamnyam fruit de mesos de treball amb els veïns i que ha partit de la fabricació d’uns bancs

Cassú i Pineda, amb l'Alfonso, un veí del barri, construint el seu propi banc. MARC MARTI FONT

La construcció d’uns bancs de fusta en què s’han implicat els veïns del barri i que ha servit per fer una immersió, durant prop de sis mesos, a Sant Narcís, és l’excusa de Volta de full, un espectacle que es veurà aquest dissabte al Teatre Municipal de Girona. El col·lectiu Nyamnyam, amb seu a Mieres, ha traslladat al barri gironí el seu mètode de treball basat en la convivència i la relació amb el context per a una proposta de teatre comunitari. 

Per encàrrec de la nova direcció del Teatre Municipal, els artistes Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez han treballat durant mesos amb els veïns de la zona acompanyats de La Volta, l’associació cultural de Sant Narcís, per entendre com és el barri a través de la seva gent. 

Han partit d’una premissa tan senzilla com la construcció d’una sèrie de bancs de fusta, que són els que dissabte pujaran a l’escenari del teatre. Es tracta de bancs fabricats per una quinzena de veïns, fets amb fusta de cirerer i acàcia, en un procés de treball col·lectiu que els ha permès compartir experiències i converses sobre com entenen el seu entorn més proper i que confluirà en aquesta peça, a mig camí entre les arts escèniques, la performance i la instal·lació artística.  

I és que, a partir d’unes «regles del joc» aparentment senzilles, explica Ariadna Rodríguez, Nyamnyam crea un context per treballar una activitat compartida: la construcció de taules o bancs amb fusta de proximitat, en un taller de fusteria local i per a generar un espai comú en què es puguin relacionar més de tres persones. 

Nyamnyam ja havia fet servir aquest cos de treball, batejat com A quatre potes, en altres indrets com el barri de la Marina de Barcelona, Atenes o el Museu d’Art Contemporani de Madison, als Estats Units, i el projecte ha anat prenent diferents formes, com una instal·lació artística al Macba, o una proposta escènica, que és la que es veurà a Girona

De la mà de La Volta, que ha fet de mediadora entre el col·lectiu artístic, els veïns i entitats com ara Mifas, s’han organitzat sessions de fabricació amb el dissenyador Pedro Pineda i activitats com el trasllat del taller de fusteria al carrer durant una de les Jornades Voltaiques que l’associació organitza regularment, per obrir el procés a tot el veïnat. 

Rodríguez i Álvarez també han passejat amb els veïns, per copsar la seva idea de Sant Narcís i quins són els seus espais més importants, i els han entrevistat per respondre preguntes tan complexes com com seria el barri si fos un cos. 

Cinc escenes

Tot aquest treball de llarg recorregut es traduirà en cinc escenes en què els bancs, les veus dels entrevistats, la música i el vídeo es relacionaran per fer aflorar com es respira al barri, en una treball que no té «vocació de testimoni documental», remarca Rodríguez, sinó la voluntat de transmetre les impressions personals i les relacions al veïnat. 

Un dels cordinadors de La Volta, Enric Cassú, s’ha encarregat de reclutar la quinzena de veïns implicats: un col·lectiu «eclèctic», explica, que va de gent que sempre ha viscut a Sant Narcís a persones interessades en la fusteria i l’artesania i d’altres vinculades a Mifas. 

Cassú, a més, intervindrà en una de les escenes de Volta de full, plantejant preguntes entorn dels límits físics i conceptuals del barri, com s’ha transformat amb els anys i les capes d’història que hi ha als seus carrers. 

També pujarà a l’escenari Quim Plana, veí de tota la vida, que evocarà davant dels espectadors la seva infància i joventut a Sant Narcís. Nascut el 1954, el mateix any que el barri, recordarà com era la vida de poble, quan els de Sant Narcís «baixaven a Girona» i les vies del tren i un riu Güell «selvàtic» feien de frontera amb la resta de la ciutat. 

Tot plegat es veurà dissabte sobre l’escenari del Teatre Municipal, amb una posada en escena que anirà mutant a mesura que avanci la peça i que, amb el públic distribuït entre una grada i els bancs, busca situar artistes i espectadors al mateix nivell, amb una disposició «més democràtica», segons Ariadna Rodríguez. 

Compartir l'article

stats