Diari de Girona

Diari de Girona

Albert Serra: «Busco sempre allò imprevisible, l’espontaneïtat del que és inesperat»

El banyolí defensa a Canes que «encara hi ha espai per l’originalitat, per trobar noves formes en el cinema del present i del futur»

Magimel i Serra, aquest divendres, a Canes. STEPHANE MAHE (Reuters)

Relaxat i reflexiu. Així ha comparegut Albert Serra aquest divendres a la roda de premsa oficial de Pacifiction, la pel·lícula que ha presentat a Canes. Acompanyat pel protagonista, Benoît Magimel i pels actors tahitians Matahi Pambrun i Pahoa Mahagafanau, Serra ha parlat sobretot de cinema, del seu estil i la seva forma de treball. «Intento fer alguna cosa original cada vegada que em poso darrera la càmera, explorar nous camins», ha afirmat. «Crec que encara hi ha espai per l’originalitat, per trobar noves formes en el cinema del present i del futur», ha reblat.

Albert Serra ha explicat que ha volgut explorar la creació d’atmosferes en un context totalment diferent al que havia treballat fins ara. I en això hi van tenir molt a veure les circumstàncies del rodatge a Tahití, que estava en ple confinament pel Covid-19. «Vam poder retratar una Polinèsia gairebé fantasmagòrica. Això ens va pemetre arriscar i fugir de clixés, que és el que sempre busco amb el meu cinema», ha explicat el director banyolí.

Preguntat per una de les escenes més belles del film, en què retrata de forma magnífica unes onades gegants en una competició de surf, Serra ho ha posat com exemple del cinema que busca: «Són imatges fruit de l’atzar. Busco sempre allò imprevisible, l’espontaneïtat del que és inesperat. Aquesta és la màgia del cinema: capturar allò que sorgeix de la realitat».

El director banyolí ha parlat també de les pinzellades d’humor en el seu cinema: «Vaig veure que la gent estava molt continguda durant la projecció, m’esperava que riguessin més».

Preguntat sobre si la seva pel·lícula es podria resumir com «la política com una discoteca», amb la metafora de la part final del film, ha comentat: «Hi ha un abandó i un cansament envers una classe política perquè els polítics són vistos com robots. M’interessava que el meu protagonista fos un polític més humà, amb tots els seus dubtes i debilitats». Preguntat per les seves connexions amb autors com Fassbinder o Cassavetes, Serra ha assegurat estar més preocupat pel cinema del present que per convertir-se en un representant del cinema radical del passat.

Un actor per «transmetre subtilesa, ambigüitat i complexitat»

Rebut amb molts aplaudiments per la premsa que ha assistit a la roda de premsa, Albert Serra ha explicat les circumstàncies amb les que va contactar amb el seu protagonista, Benoît Magimel. «Ens vam entendre de seguida», ha dit. «Necessitava un intèrpret amb experiència, una presència que fos capaç de transmetre subtilesa, ambigüitat i complexitat», ha assegurat, mentre demostrava un bon nivell de complicitat amb el seu actor.

Precisament, Benoît Magimel ha donat algunes claus de la relació que Serra estableix amb els intèrprets. «Mai he tingut un nivell de llibertat interpretativa com el que m’ha donat l’Albert», ha comentat. Segons Magimel, «ha estat una gran experiència col·laborar amb algú que té una forma de treballar única, original, perquè suposa un repte com a actor».

Compartir l'article

stats