Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona han reconegut el bloc de fusta de Can Gibert del Pla i el nou tanatori de Girona, a més d’una instal·lació del festival Lluèrnia, un habitatge a la fàbrica de Can Descals d’Olot i la plaça de Sant Cebrià de Vilafant. En total, el jurat ha distingit 15 de les 46 obres finalistes en aquesta convocatòria dels premis, que s'han lliurat aquest divendres a la seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en un acte que ha reunit més de 250 persones i que recuperava la presencialitat després de dos anys. 

El jurat, format per les arquitectes Isabela de Rentería com a presidenta i Montse Nogués i Marta Benedicto com a vocals, subratlla la relació de les obres seleccionades amb el lloc i els seus habitants, «la sincronia amb els criteris de sostenibilitat, no només com a complement de l’arquitectura, sinó com a punt de partida i motiu de projecte». 

En la categoria d’Arquitectures, el jurat ha reconegut el Bloc 6x6 a Girona, ideat bosch.capdeferro arquitectura. El primer edifici fet de fusta a les comarques gironines ha rebut el premi perquè és un projecte «en el qual s’investiga, s’arrisca i es respon de forma molt curosa al lloc i a moltes qüestions relacionades», destacant, per exemple, la localització de la cuina al centre de l’habitatge. 

A més, s’ha distingit amb una menció especial tres habitatges unifamiliars: la Casa Cadaqués d’Arquitectura – G, la Casa Ter a Rupià de Mesura i la Casa a Palau a Girona d’Àlex Sibils Ensesa, que ahir també es va endur el premi del públic un cop recomptats els més de 5.000 vots emesos. Per últim, en la categoria principal també s’ha reconegut la Casa Nus d’Olot d’Arnau estudi d’arquitectura amb una menció en la categoria d’Arquitectures.  

Després de veure la selecció de finalistes, el jurat ha optat per crear enguany la categoria de Rehabilitació, tenint en compte el paper «cada dia més creixent de la rehabilitació i la restauració. 

Ha concedit el premi al nou tanatori de Girona, ubicat al Mas Xirgu, projecte que partia d’una nau prèvia. Del treball de Plasencia Arquitectura, el jurat dels premis dels arquitectes gironins en reconeix que «davant el difícil repte d’ubicar un tanatori en un polígon industrial, l’edifici mostra una síntesi excel·lent entre la volumetria pròpia d’una nau, que rehabilita, i la presència solemne que requereix la seva funció» i que ho fa, a més, amb «un elegant i auster tractament de materials ordinaris, treballats amb molta cura, que resolen la façana amb una gran dignitat».  

En l’àmbit de Rehabilitació, també s’ha atorgat una menció especial a La Casa del Demà a Olot d’Arnau Estudi d’Arquitectura i una menció a la rehabilitació d’un immoble al Barri Vell de Girona d’Àlex Sibils Ensesa. 

En la categoria Interiors, el guardó és per Habitatge a la fàbrica de can Descals a Olot d’Estudio Além, un projecte que, pel jurat, conté elements que «revelen el pòsit de la seva història i els materials hi remeten». També s’han atorgat dues mencions als projectes Un interior a Girona de Camps Felip Arquitecturia i Retaules a Cornellà del Terri, del despatx bosch.capdeferro arquitectura. 

Paisatges i efímers

En la categoria Paisatges, s’ha endut el reconeixement la plaça de Sant Cebrià a Vilafant d’EMF + Dièdric, pel «traçat que integra totes les peces de l’entorn i que no esborra una anterior condició de camp, construint un espai versàtil per al bon ús ciutadà», segons el tribunal de la 24a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques Gironines. La menció és pel Jardí de la Casa Zariquiey a Cadaqués de l’Estudi d’Arquitectura Toni Gironès. 

La instal·lació Fontada a Olot, d’unparelldarquitectes, Xevi Rodeja i Clàudia Calvet, que es va poder veure al festival Lluèrnia i al Lum Lab de Sant Feliu de Guíxols, és la guanyadora del premi d’Efímers, categoria dedicada a instal·lacions amb vida curta, tot i que el jurat també es pregunta si no estaria bé plantejar que alguns d’aquests treballs puguin tenir una certa permanència, atesa la seva capacitat per transformar els espais públics. La menció d’aquesta categoria ha anat pel projecte Habitare o Llar sense casa, de Bayona Studio.

Enguany, el diploma que han rebut els arquitectes i promotors és un homenatge a l’arquitecte Jeroni Moner, mort recentment, ja que reprodueix una perspectiva del projecte Casa Dilmé Ros a Usall.

Crida a promoure la qualitat arquitectònica des de les administracions

El jurat de la 24a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona ha fet una crida a les administracions públiques perquè promoguin i potenciïn la qualitat arquitectònica en totes les seves actuacions. 

I és que la major part de les obres que optaven als guardons en aquesta convocatòria eren de promoció privada, el que ha dut al jurat a instar les administracions públiques a fer una aposta per l’arquitectura de qualitat en els seus projectes, «pel que té d’exemplificant». 

Els missatges cap a les institucions, però, no acaben aquí, ja que les tres arquitectes que integraven el jurat també recomanen que, quan es tracta d’actuacions en espais públics, cal formentar «treballs curosos que millorin la qualitat de l’espai urbà per, així, enriquir la qualitat de vida dels ciutadans».