Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

La magistral 'Close', del belga Lukas Dhont, se situa com a màxima favorita a la Palma d'Or

Gran debut de Rodrigo Sorogoyen a Canes amb 'As bestas'

La magistral 'Close', del belga Lukas Dhont, se situa com a màxima favorita a la Palma d'Or GUILLAUME HORCAJUELO (EFE)

L'any 2019 la projecció a Canes de 'Paràsits' de Bong Joon-ho va sacsejar el festival i va canviar de sobte totes les previsions del palmarès. Aquesta edició hi ha hagut un fenomen semblant amb 'Close', la segona pel·lícula del jove director belga Lukas Dhont. Amb només 31 anys, i immediatament després de la projecció per la premsa de dijous a la nit, 'Close' ha passat a encapçalar de forma destacada totes les travesses de la crítica especialitzada. Guanyador de la Càmera d'Or el 2018 -el premi que es dona a la millor òpera prima de qualsevol secció del festival- amb la seva pel·lícula de debut 'Girl', Lukas Dhont podria convertir-se en un dels guanyadors més joves en cas d'obtenir la Palma d'Or. De moment, Steven Soderbergh té aquest honor quan amb només 26 anys va guanyar-la el 1989 amb 'Sexe, mentires i cintes de vídeo'. A 'Close', Dhont explica, amb extraordinària sensibilitat, una preciosa història d'amistat entre dos preadolescents. És una pel·lícula profundament emotiva, magníficament filmada, i que ha generat un ampli consens entre la premsa com la pel·lícula més bella vista al festival.

També podria ser al palmarès el darrer treball d'Hirokazu Kore-eda. Quatre anys després de la seva Palma d'Or per 'Un assumpte de família', el director japonès, que aquesta vegada ha rodat a Corea del Sud, reprèn, amb notable inspiració, alguns temes habituals de la seva filmografia: les relacions familiars, la identitat o el destí. A un dia de conèixer el palmarès del jurat presidit per Vincent Lindon, el cercle de favorits als premis es va tancant. A més de Lukas Dhont i Kore-eda, les pel·lícules de James Gray i Cristian Mungiu també tenen possibilitats. I tothom dona per fet que Albert Serra amb 'Pacifiction' hauria de tenir-hi un lloc. S'apunten les opcions d'un premi al millor director o al millor actor per Benoît Magimel.

'As bestas', el darrer treball de Rodrigo Sorogoyen, ha estat l'última pel·lícula de producció espanyola que s'ha pogut veure a Canes. Presentada a la secció 'Canes Première', aquesta coproducció francoespanyola és un thriller rural ambientat en un petit poble de la Galícia interior i ha tingut una excel·lent rebuda al festival. Possiblement, estem davant la millor pel·lícula del seu director, una de les figures més sòlides del panorama audiovisual espanyol. Després de l'èxit de la seva sèrie 'Antidisturbios' i de la pel·lícula 'Madre', el director madrileny puja un graó més en la seva carrera amb 'As bestas'. A partir d'un guió coescrit amb Isabel Peña, la seva col·laboradora habitual, aconsegueix mantenir l'espectador clavat a la butaca durant més de dues hores, en un exercici magnífic de com administrar la tensió i de com generar un ambient progressivament irrespirable. Tot això, sense renunciar a tractar temes molt actuals com el drama de l'Espanya buidada o les qüestions mediambientals. 'As bestas' té algunes escenes magistrals, com un pla seqüència de dotze minuts dins d'un bar en el qual brillen els dos actors protagonistes: el francès Denis Ménochet i sobretot el gallec Luís Zahera, que fa una interpretació descomunal.

Compartir l'article

stats