S’ha penedit de tots els «nos» que ha dit a la seva vida (i també d’algun sí), perquè per a Mónica Naranjo «la vida és dels valents» que s’obren al canvi i a la possibilitat; d’aquí, el títol del seu nou disc, Mimétika, en el qual aquesta vegada vesteix la seva poderosa veu i les seves lletres de rock electrònic.
«La llibertat està en no tenir por. La por paralitza, a vegades, tot allò bo que ens pugui passar a la vida i es converteix en un llast», subratlla en una xerrada amb Efe davant les seves contínues transmutacions musicals, ferma en la idea de seguir només el camí que dicta «la veu de l’ànima», encara que tots els altres diguin: «Quin hòstia t’emportaràs».
Aquesta veu va començar a murmurar-li fa dos anys un nou camí per on caminar, el del rock electrònic (que no simfònic, en el qual ja s’havia internat en el passat), i així va començar a escriure el seu primer LP des de Tarántula (2008). «És que fins ara no tenia res a dir. Quan no tens res a compartir, per a què fer un LP?», s’excusa Naranjo (Figueres, 1974), que en aquest temps intermedi va llançar recopilatoris i reinterpretacions del seu repertori com 4.0 (2014), una òpera rock anomenada Lubna (2016) i, més recentment, discos de durada mitjana o EP com els dos volums de Mes Excentricités.
El 17 de juny serà quan s’editi Mimétika, que edita des de la independència discogràfica (ho llança en aliança amb la distribuïdora Altafonte) i amb la qual també llançarà el seu primer curt, Eterna, que «revela les diferents cares» que ha tingut fins al dia d’avui. «No seré la mateixa dins de 20 anys. L’especial de l’ésser humà és el canvi», destaca en aquest sentit davant un àlbum al títol del qual ha plantat una «k» en lloc d’una «c» per a «no ser sempre tan correctes».
Col·laboració amb Bunbury
Però si hi ha alguna cosa que ha sorprès en els primers avanços del qual serà el seu vuitè disc d’estudi són dos de les col·laboracions, primer perquè no és molt donada a elles en els seus àlbums i, segon, perquè es tracta de «dues veus brutals» que aparentment no estaven en les seves coordenades musicals.
«(Enrique) Bunbury i jo portàvem moltíssim temps pendents de fer una mica junts, però o ell o jo estàvem molt ocupats o no trobàvem la cançó», respon en ser preguntada pel duo al costat del exlíder d’Héroes del Silencio, al qual va conèixer fa més de 20 anys a través del mític productor britànic Phil Manzanera. Al·lega sobre aquesta curiosa combinació de talents que ella sempre ha admirat molt la música rock. «De fet, jo soc molt roquera. I ell sempre ha admirat el que jo he fet, que és fer el que em dona la gana. Aquesta rebel·lia ens uneix als dos», rebla. Ey ha estat el tema que, per fi, els ha unit als dos.
Naranjo, que presentarà l’àlbum en una pròxima gira per Espanya i Mèxic, torna així a defensar la seva premissa de partida en cada decisió adoptada.
