Daniel Genís (Castelló d’Empúries, 1977) debuta en la ficció amb Uns déus ferotges, una novel·la que combina les seves dues dèries: la passió pel gènere fantàstic i el món acadèmic. Professor, editor i creador de El Biblionauta, un portal de referència en el gènere fantàstic en català, Genís s’estrena ara com a novel·lista amb un relat de relats a partir d’un pelegrinatge medieval, el viatge d’un adolescent musulmà de València fins a la Meca, però farcit d’elements fantàstics i homenatges a autors com Edgar Allan Poe o H.P. Lovecraft.
El llibre, publicat per Males Herbes, és la primera incursió de l’empordanès en la ficció, si bé ja havia publicat treballs al voltant de la moral, la història i el pensament polític a la Catalunya medieval i moderna.
Explica que fa molts anys que treballa en els relats que han acabat inserits en la novel·la. «Fins ara molts eren relats independents, guardats en un calaix, i en els darrers anys hi he aprofundit per donar-los aquesta forma», explica l’autor, que ha volgut homenatjar la literatura que li agrada, la fantàstica i la de viatges.
La coctelera de referències de Genís, que és doctor en Literatura i professor a l’institut Ramon Muntaner de Figueres, ha donat com a resultat una novel·la que inclou moltes narracions en el seu interior, enllaçant també amb Les mil i una nits. «El que m’interessava molt era la mentida, la mentida lligada a la literatura, perquè els contes tenen la màgia de fer real el que en realitat no ho és», explica l’escriptor, que té previst presentar Uns déus ferotges el 2 de juny a Figueres, el 9 a Girona i el 14 a Castelló d’Empúries.
Genís es basa en la rihla, un gènere literari de la tradició àrab que narra viatges plens de perills i aventures des de la península i fins a territori sagrat, però salpebrant-lo amb «picades d’ullet» a altres gèneres per allunyar-lo del realisme.
Així, Uns déus ferotges relata la travessa de jove Abu Jafar fins a la Meca, però no en forma de novel·la històrica, sinó com un periple fantàstic que connecta amb La narració d’Arthur Gordon Pym de Poe i la literatura picaresca, per exemple. «He partit de la literatura àrab medieval, però no d’una forma realista, sinó barrejant-hi el fantàstic», explica el castelloní, que ha ambientat la novel·la al segle XII i ha intentat «donar-li versemblança» amb referències històriques reals per fer més atractiu el relat i barrejant-hi anècdotes i reflexions que «extrapolades, sonen actuals, com les crítiques a uns déus que en realitat ens estimen poc».
L’autor fa servir el recurs d’un vell manuscrit trobat, com si la novel·la fos en realitat la transcripció d’un dietari redescobert, però amb un homenatge a Lovecraft, perquè els investigadors que han desxifrat el manuscrit són de la Universitat de Miskatonic, Arkham.
Deu anys de El Biblionauta
Daniel Genís és el creador i un dels motors d’El Biblionauta, un portal dedicat al fantàstic en català que acaba de fer deu anys i que és tot una referència en el gènere. El web ha anat creixent en nombre d’autors i persones implicades que hi fan ressenyes i articles sobre films i literatura fantàstica, en paral·lel a una certa «dignificació» del gènere.
«A casa nostra el fantàstic tenia l’estigma de ser un gènere escapista, per al públic juvenil... i això tancava les portes a molts autors, però en la darrera dècada les coses han anat canviant. Les grans editorials no hi han apostat, però si d’altres més petites, com la mateixa Males Herbes o Raig Verd, i cadascú des de la nostra parcel·la hem anat donant-li més valor», diu.
